Les llenties formen part de la memòria culinària de moltes famílies espanyoles. José Andrés ho resumeix amb una idea senzilla: a Espanya, gairebé tothom creix menjant aquest guisat i cada casa desenvolupa la seva pròpia versió. A la seva, la recepta canviava segons avançava el mes.
Quan hi havia més marge, la seva mare podia afegir xoriço o botifarra. Quan el pressupost s'estrenyia, entraven a l'olla les verdures disponibles: pastanaga, patata o porro. Aquelles llenties viudes resolien el dinar sense renunciar a un plat reconfortant.
El gust estava en un detall
Ara és el mateix José Andrés qui prepara llenties per a la seva família. A Longer Tables va explicar que sol cuinar-les un divendres i aprofitar-ne les sobres durant el cap de setmana. També va recuperar dos recursos de la seva mare que milloren el resultat sense dependre d'ingredients cars.
El primer consisteix a cuinar les llenties amb les verdures mentre, en una paella a part, es daura ceba amb oli d'oliva. Quan comença a caramel·litzar, s'hi incorpora pebre vermell fumat i la barreja s'afegeix a l'olla. Així es potencia el gust sense preparar un sofregit complet des del principi.
Més cos sense afegir greixos
El segon truc afecta la textura. Un cop cuites, José Andrés retira diverses verdures senceres i les tritura amb part del brou. Després torna aquesta crema a la cassola, de manera que el guisat aconsegueix més cos i una textura untuosa sense recórrer a nata, mantega o altres espessants.
La tècnica que publica el xef inclou tomàquet, ceba, porro, api, all i pastanaga, tot i que admet canvis segons el que hi hagi a casa. La seva versió utilitza llentia pardina, una varietat petita que manté bé la forma, i acaba el plat amb vinagre de Xerès i una mica més de pebre vermell.
Un plat amb molt a aportar
L'atractiu del guisat no és només econòmic. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició destaca que les llegums aporten proteïnes vegetals i fibra. Les seves recomanacions dietètiques plantegen, a més, consumir almenys quatre racions setmanals i avançar cap a una presència més gran dins d'una alimentació saludable.
La investigació també avala el valor nutricional de les llenties. Un treball del Servei d'Investigació Agrícola del Departament d'Agricultura dels Estats Units publicat a l'agost de 2026 assenyala el seu contingut en proteïnes, fibra, ferro i potassi, tot i que la composició varia segons la varietat i la cocció.
La cocció també compta
Per conservar millor la forma convé evitar una ebullició massa forta. Una cocció suau ajuda a impedir que les pells es trenquin. L'aigua també importa: una concentració elevada de calci i magnesi pot dificultar l'estovament, per la qual cosa amb aigües molt dures pot resultar útil emprar aigua filtrada o embotellada.
Amb la sal existeix, però, un mite molt estès. No és imprescindible esperar fins al final per afegir-la: diferents referències assenyalen que la sal no impedeix per si sola que les llegums s'estovin. El veritable secret d'aquestes llenties és en una altra banda: fer extraordinari un plat humil amb dues tècniques senzilles i els ingredients que ja esperen a la cuina.
Recepta de les llenties
Aquesta és la recepta de les llenties viudes de José Andrés:
Ingredients
- Llenties, 500 g
- Tomàquet gros, 1 ud
- Ceba, 2 ud
- Porro, 1 ud
- Api, 2 branques
- All, 2 grans
- Pastanagues, 4 ud
- Patata, 1 ud
- Oli d'oliva verge extra, 4 cullerades
- Pebre vermell fumat, 1 cullerada
- Sal, al gust
- Vinagre de Xerès, unes gotes (opcional)
Pas 1
Rentem les llenties i les posem en una olla prou gran amb 1 litre d'aigua. Afegim el tomàquet sencer pelat, una ceba pelada i tallada en quatre trossos, el porro a trossos grans, les branques d'api, els alls pelats i 2 pastanagues rentades i senceres i 2 cullerades d'oli d'oliva.
Pas 2
Posem l'olla al foc mitjà-alt fins que bulli. Després baixem el foc i cuinem a foc lent 20 minuts, retirant l'escuma que es vagi formant a la superfície.
Pas 3
Mentrestant, en una paella amb l'oli d'oliva restant, sofregim la ceba picada fins que estigui daurada. Afegim el pebre vermell i el cuinem uns segons més. Incorporem aquest sofregit a l'olla i barregem bé.
Pas 4
Continuem la cocció de les llenties durant 20 minuts més i retirem el tomàquet, l'api, el porro, la ceba i els alls. Els triturem amb una mica del brou i dues o tres cullerades soperes de llenties i tornem el puré a l'olla per espessir el guisat.
Pas 5
Afegim les altres dues pastanagues a rodanxes fines i les patates a daus petits. Cuinem 10-15 minuts més, fins que les verdures estiguin tendres i les llenties al seu punt.
Pas 6
Rectifiquem de sal i servim calent. Opcionalment, podem acabar amb unes gotes de vinagre de Xerès.