Confesso que no vaig veure Robert Pattinson (Londres, 1986) en una pantalla fins al 2012, quan va protagonitzar Cosmópolis, l'adaptació cinematogràfica de David Cronenberg de la novel·la homònima de Don DeLillo. Fins aleshores, l'home només havia participat en pel·lícules que m'eren igual, com les de la saga vampírica juvenil Crepúsculo i algunes feel-good movies ensucrades d'aquelles que tant agraden als Estats Units, així que havia mantingut amb ell una prudent distància.
Vaig anar a veure Cosmópolis temorós del pitjor. La novel·la m'havia agradat molt i confiava en Cronenberg, però em temia que la presència del senyor Pattinson fos un miscasting dels que fan història.
Afortunadament, el noi de Crepúsculo va entendre perfectament el seu personatge i no va ser un escull per al gaudi del film. Ara que ha estat escollit per substituir Daniel Craig en el paper de James Bond, penso que pot ser un 007 francament curiós. L'home té una cara difícil, encara que ideal per a papers de dolent: podria haver estat un bon dolent de pel·lícula de Bond.
Però el mateix es pot dir de Daniel Craig, que més que a Bond recorda a Vladimir Putin amb aquella cara de sàdic anal que Déu li ha donat. Els fans de Craig es lamenten, però jo, com que mai li vaig veure la gràcia en aquell paper, no lamento excessivament perdre'l de vista (ja s'espavilarà amb Benoit Blanc, el detectiu belga a l'estil Hercule Poirot de la saga Ganivets per l'esquena, encara que cada nova entrega sigui pitjor que l'anterior).
Soc dels que va gaudir de petit i adolescent amb les aventures del 007. Em vaig enganxar a la saga amb la primera, Doctor No, i les segueixo veient més per una estranya barreja de nostàlgia i militància que per intentar recuperar un plaer que ja sé que no tornarà (You can't go home again, que deia Thomas Wolfe).
A aquestes alçades del curs, soc conscient que en James Bond és una màquina de fer diners, que els seus guions podrien ser millors (com els de Torrente), però que al públic ja li semblen bé com estan, i que el 007 ens enterrarà a tots, no com Indiana Jones, a qui hem vist néixer i morir (a no ser que Hollywood faci un reboot d'aquí uns anys).
Diuen que l'elecció de Pattinson per al paper hauria estat cosa de Jeff Bezos, ajudat pel director previst per a la nova entrega de la sèrie, el canadenc Denis Villeneuve, que va coincidir amb l'actor a la saga de Dune. Fa anys que llegim noms d'actors que podrien estar optant al paper i està bé que l'espera s'hagi acabat.
M'agradava Idris Elba, però és negre i el 007 sempre ha estat blanc. Em semblava molt bé James Norton, però pràcticament no se'l coneix fora de la BBC. Pel que fa als directors, tant se val, perquè el realitzador mai ha pintat gran cosa a la sèrie.
El que m'agradaria és que encarreguessin un Bond a Quentin Tarantino (ambientat, si pot ser, als anys 60, com els spoofs d'Austin Powers), que sí podria capgirar-ho tot i, alhora, collir un èxit comercial. Seria la seva desena pel·lícula, l'última de les previstes per ell.
Només és un somni, però ja se sap que somiar no costa diners.
