El càstig del lasciu
L'actor i humorista britànic Russell Brand (comtat d'Essex, 1975) ja fa uns quants dies que és a la garjola, després d'haver estat condemnat a deu anys d'empresonament per uns excessos sexuals de fa ja uns quants anys, quan era un jove dissolut obstinat a mantenir relacions sexuals amb dones que no hi estaven gaire per la labor (ara és un cristià renascut que va per aquí amb una Bíblia en una mà i l'altra entrellaçada amb la de la seva dona, que no es creu les acusacions i considera que Anglaterra està cometent una injustícia amb el seu maridet).
El pitjor que li pot passar a un pervertit sexual és tenir una cara de pervertit sexual que tira d'esquena, com és el cas del senyor Brand: només cal veure'l per pensar que alguna cosa no li acaba de funcionar al cap. Temps enrere, es podia tenir una pinta més sinistra que la del pobre Russell i sortir-se'n de rositas (pensem en el difunt Jimmy Savile, que va morir sense pagar pels seus desmans pedòfils, tot i que només li faltava lluir al front un petit rètol de neó que digués Sóc un delinqüent sexual). Però ara, la fama i la popularitat ja no et salven de res (vegeu el cas Weinstein). I la faràndula és un dels sectors més investigats per la justícia.
A Russell Brand se l'acusava de tres intents d'abús sexual i d'una violació anal (que és la que li ha proporcionat els deu anys de trullo). No és que vulgui prendre partit per ell, però l'acusació de violació no em sembla tan sòlida com hauria de ser, si tenim en compte que la víctima, que prèviament li havia practicat una fel·lació al backstage del local on actuava el seu ídol i després, ja a casa seva, s'havia prestat a una relació sexual consensuada pel canal tradicional, va posar el crit al cel quan aquell noi aparentment encantador es va entestar a sodomitzar-la sense acceptar un no per resposta. Només sí és sí, ja ho sé, però hi ha nos susceptibles de ser malinterpretats (no parlem de violar una novícia d'algun convent, sinó d'una dona amb ganes d'intercanviar fluids), que és el que li va passar a Brand en el seu frenesí sexual, potser potenciat per l'alcohol i les drogues.
Deu anys em semblen molts en aquest cas. I tinc la impressió que Russell Brand està pagant pels antecedents de les seves activitats, sens dubte reprovables: a la justícia britànica se li va escapar Jimmy Saville, gran amic de l'actual rei, i se li va escapar en certa mesura el glam rocker amb sobrepès Gary Glitter (del qual Netflix manté segrestada la seva minisèrie fins veure com acaba la seva obsessió per les nenes asiàtiques). El següent de la llista és David Walliams, un dels creadors de la hilarant sèrie Little Britain, actualment en plena fase de cancel·lació a causa del seu amor per les noies menors d'edat. Hi tornarem en un altre moment. O no.
