La controvèrsia per una escriptura hipotecària redactada en català i rebutjada per un Registre de la Propietat de Màlaga ha tornat a posar sobre la taula una qüestió que transcendeix el cas concret: com garantir un funcionament homogeni dels registres en un país amb diverses llengües cooficials.
María Rosario Jiménez Rubio, degana del Col·legi de Registradors d'Espanya, té al davant el repte de contribuir a que aquestes situacions no es converteixin en un focus recurrent d'inseguretat jurídica.
D'una banda, la resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública recolza que, si el registrador no coneix la llengua en què està redactat el document, correspon al notari aportar-ne la traducció.
D'altra banda, queda oberta una discussió més àmplia sobre els procediments que s'han d'aplicar quan una escriptura autoritzada legalment en una comunitat autònoma ha de produir efectes registrals en una altra.
La decisió ministerial aporta un criteri per a aquest supòsit, però no elimina la necessitat de reflexionar sobre com es gestionen aquests tràmits. La qüestió no s'hauria de reduir a un enfrontament entre territoris o llengües, sinó abordar-se des de la perspectiva del servei públic, la seguretat jurídica i l'eficàcia administrativa.
Ara, el Col·legi de Registradors pot exercir un paper constructiu a l'hora de promoure pautes compartides, aclarir els procediments i afavorir que notaris i registradors sàpiguen per endavant quins requisits han de complir els documents que circulen entre comunitats autònomes.
L'existència de diverses llengües oficials no ha de traduir-se en incertesa ni en respostes dispars davant situacions similars. Per evitar-ho, seria convenient avançar cap a criteris d'actuació uniformes i clarament definits, que estableixin quan s'ha d'aportar una traducció, qui ha d'assumir aquesta tasca i com es preserven els efectes de la presentació dels documents.
Una regulació clara beneficiarà els professionals i, sobretot, la ciutadania.