Així, a simple vista (i oïda), Alberto Núñez Feijoo (A Peroja, Orense, 1961) no sembla el llapis més afilat de l'estoig, la qual cosa fa pensar sobre com s'ho fa el PP per triar els seus líders. Potser n'hi ha prou amb ser gallec, del sector pausat i d'aquells que no se sap si pugen l'escala o la baixen.
Des de Mariano Rajoy, s'estan especialitzant en aquest model gallec, sent Núñez Feijoo una versió una mica menys letàrgica de Rajoy, però igualment maldestre a l'hora de comunicar-se amb la ciutadania (com demostra la seva última gaffe, segons la qual, un okupa amb el rebut d'una pizzeria et pot arrabassar el teu habitatge: però, qui assessora aquest home? El mateix golafre que ha convençut el PSOE per definir-se com el partit de l'amor?).
Per ser algú que aspira a presidir el govern de la nació, el senyor Feijoo va per la vida com arrossegant els peus, a diferència de Sánchez, que posa un empenta i un entusiasme ximple a les seves declaracions públiques que fa goig de veure (i una mica de vergonya aliena, també). És com si, en el fons, no volgués arribar a president, per por a la feina i als marrons que li poguessin caure a sobre. I mira que ho té fàcil, amb l'Espanya tan bonica que ens ha deixat Pedro Sánchez.
Potser actua així perquè, quan els sociates ens amenaçin amb l'arribada del feixisme, ens quedem mirant Feijóo i pensem: “Si això és el feixisme, que baixi Déu i ho vegi”. Francament, no m'imagino el gallec obligant-nos a cantar el Cara al sol cada matí a l'oficina, ni creant unes milícies juvenils que surtin als carrers per dedicar-se a apallissar perroflautes. Abans ens mataria aquest home d'avorriment que de repressió.
Si no fos per les seves males companyies (el creuat Abascal, Santiago i cierra España), fins i tot podria arribar a votar-lo, tot i que no he votat mai pel PP. Sobretot, perquè, encara que ell sigui un sec, crec que ha triat molt bé el seu dos i el seu número tres per a la llista de Madrid, Cayetana Álvarez de Toledo i Borja Sémper. Mentre el seu soci (a estones) fitxa neonazis i membres de la banda de la porra, cal reconèixer a Feijóo que busca perfils molt més presentables, fàcilment enquadrables en això que abans definíem com la dreta civilitzada. Sí, és clar, al senglar Tellado l'han hagut de posar el primer de la llista gallega, que s'ho ha guanyat a pols amb les seves constants bravuconades, però el de Madrid obre una porteta a l'esperança. Encara que sempre hi haurà qui ens surti amb allò que la Cayetana i el Borja són uns feixistes dissimulats i uns llops embolicats amb pell de xai.
Que jo sàpiga, la seva presumpta il·legalització de l'avortament es redueix a exigir l'autorització dels pares perquè les menors de setze anys puguin sotmetre's a una operació d'interrupció de l'embaràs (és un alleujament saber que no acabaran a la foguera, les pobres), que sona d'allò més raonable. Ja veurem què fa amb l'eutanàsia, un dret que, de moment, està teòricament reconegut per l'administració socialista, però que a l'hora de la veritat continua sent un camí d'espines.