Mònica Sales ha tornat a recórrer al retret per qüestionar la gestió de Salvador Illa. La presidenta de Junts al Parlament acusa el president de no governar, no influir a Madrid i fer retrocedir Catalunya.
Tanmateix, Junts no va arribar ahir a les institucions. Durant anys, els seus dirigents van tenir responsabilitats de govern i l'oportunitat de demostrar que el seu projecte podia traduir-se en millores concretes per a la ciutadania.
Però l'aposta per l'independentisme va acabar ocupant bona part de l'espai polític, desplaçant altres debats essencials i agreujant una fractura que encara condiciona la vida dels catalans.
El discurs de Junts topa amb una contradicció difícil d'esquivar: exigir ara eficàcia, influència i lideratge després d'haver protagonitzat anys de confrontació política.
Sales sosté que Illa pretén "desactivar el país" i "adormir la nació". Són acusacions contundents, però no substitueixen els arguments ni demostren per si soles que Catalunya estigui retrocedint.
La polèmica sobre el suport de Junts a un eventual Govern espanyol torna a evidenciar el seu interès per convertir-se en una estratègia d'oposició permanent, més útil per marcar perfil que per resoldre problemes.
Què proposa Junts més enllà de denunciar la gestió aliena? Catalunya necessita menys retrets retrospectius i més rendició de comptes. Qui reclama autoritat per assenyalar els errors dels altres hauria de començar per explicar els propis.