Estranyes morts a les classes altes
Encara no s'ha aclarit el cas de l'estranya mort del patró de Mango, Isak Andic, quan es produeix una altra peculiar defunció en l'ambient de la jet set catalana: l'arquitecte Josep Juanpere, de 72 anys, mor en estranyes circumstàncies a Baqueira. Si en la caiguda a Montserrat d'Isak Andic el principal sospitós és el seu fill gran i presumpte hereu, Jonathan, aquí la person of interest és la nòvia del difunt, Belén López Granados, de 65 anys, filla de una família de rics malaguenys que va ser detinguda poc després de la defunció a Madrid perquè a la policia, com al comissari Maigret, hi havia alguna cosa que li grinyolava en la seva declaració. Per no parlar del temps que va trigar a trucar a una ambulància.
Quan a Josep li va donar el parraque, Belén, que pel que sembla és donada a les teràpies alternatives i a allò esotèric en general, es va llançar a intentar ressuscitar el seu company de maneres que no han estat revelades fins ara. Així la va trobar el nebot del finat, que va aparèixer per allà i es va trobar amb l'espectacle. El dia abans de morir, l'arquitecte es va donar un cop al cap del qual va anar a curar-se en companyia del nebot. Va dir que s'havia donat un cop amb un radiador, però la policia no s'ho acaba de creure, ja que més aviat semblava un cop aplicat amb un objecte contundent. Va tenir alguna cosa a veure aquest cop amb el patatús que se'l va endur? No se sap. De fet, no se sap res, però tot fa molt mala espina.
Entre l'alta societat barcelonina, Josep Juanpere tenia certa fama de ser un fiester de compte que no feia fàstics a les drogues, amb les quals ja hauria tingut alguna mala experiència. Si a això hi sumem els esoterismes de la nòvia, les seves tècniques de ressuscitació de dubtosa eficàcia i totes les seves contradiccions a l'hora d'explicar-se, tindrem un embolic tan interessant i tan susceptible d'adaptar-se al cinema o a la televisió com el de la família Andic.
Fixem-nos que en ambdós casos apareix, d'una manera o altra, l'esoterisme, ja que la terapeuta dels Andic també era donada a estranyes teràpies alternatives, encara que últimament hagi dit que a ella mai se li va acudir allò de simular que llences el teu pare per un penya-segat per resoldre els teus traumes.
Fins ara, el més vidriós que havíem sabut de la nostra estimada burgesia catalana era la relació oberta dels Samaranch, Juan Antonio i Bibis, que tampoc va fer córrer gaire tinta, entre altres motius perquè mai hi moria ningú. Els casos Andic i Juanpere semblen pensats per al comandant Adam Dalgliesh de Scotland Yard, el detectiu poeta creat per la novel·lista P.D. James (no us perdeu la sèrie de televisió a Filmin).
S'agraeix que la nostra avorrida i previsible burgesia s'esforci una mica per entretenir-nos als del poble, però caldrà afinar una mica més a partir d'ara: com en el pròxim crim palatí tornin a colar-se les teràpies alternatives i l'esoterisme, potser no li prestem la mateixa atenció.