Josep Vila (La Cellera de Ter, 1959) és el cap de tot el que queda de l'ANC i el principal responsable del que va passar a Barcelona durant la celebració divendres passat de la tradicional Diada de l'11 de setembre.
L'home està convençut que l'independentisme, després de la debacle del 155, comença a recuperar-se, com indicaria el fet que enguany hi ha hagut més manifestants que l'any anterior. Creu, fins i tot, que s'acosta un nou embat al pervers estat espanyol que hauria de tenir lloc a l'octubre de 2027, coincidint amb el desè aniversari de la ridícula aixecada de Puigdemont i el beat Junqueras. A la enèsima va la vençuda, deu pensar l'home.
Això no li impedeix començar el seu regnat (no hi havia manera que el seu antecessor, Lluís Llach, es deixés treure del seient de comandament de l'ANC) mentint. Em refereixo al desagradable incident que va tenir lloc al seu escenari quan van sortir tres encaputxats sostenint una bandera espanyola que després van procedir a cremar.
Vila sosté que l'ANC no va tenir res a veure amb l'aparició dels tres maulets incendiàris, tot i que prèviament s'havia estès una tela al terra per impedir la possible propagació del foc. Se suposa que fins i tot l'ANC disposa d'una certa organització amb la qual hauria estat possible evitar la materialització dels piròmans patriòtics, que, segons Vila, van aparèixer de sobte sense que la seva agrupació ho hagués pogut preveure.
No hi ha qui se'l cregui. En els actes dels lazis ningú crema res sense negociar-ho amb els organitzadors. El del senyor Vila es diu curar-se en salut. Si algú presenta una denúncia contra l'ANC per la crema d'una ensenya nacional, el nostre home dirà que ell va ser el primer sorprès davant l'aparició dels del hoodie, que tan poc contribueix a sostenir la mentida que els nacionalistes no odien ningú i que es manifesten educadament (Ni un paper a terra!).
No és la crema de la bandera d'un país la demostració més clara que es detesta aquell país? El mínim que se li podria exigir al líder de l'ANC és que reconegués el seu odi a Espanya, que tampoc passa res: Sílvia Orriols ho ha fet, tot i que la seva autèntica obsessió és el Califat, i aquí segueix, passejant les seves cremades a la cuina per tot Catalunya.
L'episodi de la bandera, evidentment, ni ha estat comentat a la premsa lazi. Es considera normal, com els crits de Puta Espanya. Encara que ambdues coses ofenguin i molestin més de la meitat dels catalans, als quals ja els està bé ser una comunitat autònoma espanyola. I es considera normal perquè ells, els lazis, es consideren els únics catalans dignes d'aquest nom. Els altres, ja se sap, som una colla de botiflerots.
Curiosament, Josep Vila és pedagog, tot i que la seva manera d'entendre l'ofici és francament singular. Jo diria que una pedagogia que promou l'odi al veí ni és pedagogia ni és res, llevat que considerem que les iniciatives de Goebbels eren pura pedagogia. El que també podria ser.