El govern basc, sempre disposat a mostrar-se agraït amb els que varejaven l'arbre perquè el PNB pogués recollir les nous, acaba de concedir-li el tercer grau penitenciari a Henri Parot (Alger, 1958), que portava podrint-se a la presó, com correspon, des de 1990, quan va ser detingut a Sevilla per la Guàrdia Civil al volant d'un cotxe carregat d'explosius amb els quals pensava volar la prefectura de policia, potser per posar el fermall d'or a una brillant carrera de assassí en sèrie patriòtic que s'havia cobrat la vida de prop de quaranta persones.
Evidentment, el senyor Parot mai no ha mostrat el més mínim penediment pels seus crims, però el govern basc és generós amb aquells a qui, en el fons, considera dels seus (només que una mica més bèsties que la mitjana, encara que amb bona intenció).
Fa un temps cap aquí, al País Basc i Navarra (María Chivite és del PSOE, però també es mostra molt comprensiva amb els etarres a l'ombra) cauen els tercers graus amb una freqüència inaudita. ¿Tindrà alguna cosa a veure amb el fet que Sánchez depengui dels abertzales per mantenir-se al poder?
Digueu-me malpensat, però no m'estranyaria. Total, què li importa a ell si es fa o no justícia amb els seus companys de partit assassinats als anys de plom? Els únics anys que li interessen són els actuals, i si, per allargar-los, cal posar al carrer gentussa abominable, a ell què més li dóna?
Nascut a Algèria de pares bascos, Henri Parot (mai no es va canviar l'Henri per l'Unai euskaldun) es va apuntar a ETA tan bon punt va tornar al terrer. Va formar part durant anys del comando Argala, un dels més sanguinaris de la banda, i després va continuar assassinant pel seu compte, fins a arribar a aquestes 38 execucions de què l'acusaren quan el seu judici.
Tot sembla indicar que li agradava eliminar presumptes enemics d'Euskadi. Li van caure 4800 anys de presó en aquell judici, encara que, gràcies a la comprensió i humanitat del PNB (que es quedarà curta quan Bildu guanyi les eleccions autonòmiques, ja que sembla que el noble poble basc li està molt agraït per deixar de matar els seus conciutadans), ara gaudirà de semi llibertat.
Hi ha quelcom profundament malaltís en la societat basca, quelcom que perviu després dels anys de plom. La seva persistència a votar aquells que més mal li han fet necessitaria una avaluació psiquiàtrica: el més cansí i obtús tancament segueix imposant-se, i cada cop més. I no faltarà qui es creui en un bar amb el senyor Parot i el convidi a una canya i uns pintxos.
Que amb el seu pa se'ls mengin i els sentin com un tir al clatell.
