Un montaje con una foto de Milo Yiannopoulos de fondo
Examen als protagonistes

Milo Yiannopoulos

Llegir en Català
Publicada

El deportador deportat

El passat dia 27 d’agost, agents de l’ICE (els matons de Trump, per entendre’ns) van detenir a Louisiana, on es trobava per veure un concert del seu amic Kanye West, amb qui va treballar durant la seva breu i ridícula campanya per a la presidència dels Estats Units, l’agitador britànic d’extrema dreta Milo Yiannopoulos (Chatham, 1984). Dos dies després, el van pujar a l’avió i el van deportar al seu país, amb l’excusa que feia més temps als Estats Units del que li permetia el seu visat, una cosa que mai havia preocupat les autoritats fins que el senyor Yiannopoulos es va enemistar amb Trump, es va allunyar d’ell i va començar a carregar-se el món Maga a granel.

La veritat és que no hi ha gaire a lamentar en la deportació de Milo Yiannopoulos. Ell mateix va ser un dels que més va aplaudir la política d’expulsions del president Trump, fins que es va convertir en la versió política del regador regat dels germans Lumière. Tot i ser homosexual, Milo va ser el perfecte energumen d’extrema dreta, i encara que es va instal·lar en un país on ja abundava la gentussa com ell (a veure si ara s’ho pot manegar amb Nigel Farage), la veritat és que va acabar destacant. A més de donar un cop de mà al seu company Kanye, l’home va arribar a director de Breitbart News, on havia brillat amb llum pròpia aquell gran americà que és Steve Bannon. Arribar a un altre país i destacar entre la fatxenderia local té el seu mèrit, i no li’l traurem aquí. Llàstima que perdés el càrrec per bocamoll quan, durant una entrevista, es va manifestar a favor del sexe entre homes adults i nois de tretze anys, adduint que aquests podrien aprendre moltes coses útils dels seus violadors: el que ve a ser un ciutadà exemplar.

El van fer fora de Breitbart News, però va continuar donant la tabarra ultradretana des de ràdios, articles de premsa i llibres. Ja gairebé s’havia oblidat de la seva sortida de pota de banc sexual quan va cometre l’error de deixar d’adorar el Donald i començar a dir Diego on abans deia digo. La veritat és que llavors va signar la seva sentència de mort. Va ser suficient revisar la seva situació legal al país per descobrir (oh, sorpresa!) que s’havia extralimitat en l’ús de l’hospitalitat nord-americana, s’havia convertit en un illegal alien i, conseqüentment, se’l podia fer fora a puntades de peu del territori nacional.

Diu el miserable que ara s’ha adonat de la crueltat de les deportacions i el maltractament dels matons de l’ICE. A bones hores, barrets verds, Milo!