Moros a la costa
Van passant els dies a Ceuta i el seu president, Juan Jesús Vivas (Ceuta, 1953), continua sortint per la tele amb cara de què he fet jo per merèixer això. Ha passat més d’un mes des de l’estranya invasió nedant de setanta o vuitanta mil persones procedents del Marroc i la situació de la ciutat autònoma es va eternitzant mentre el govern central i el seu president no semblen saber gaire bé què fer amb el marró humanitari que els ha caigut a sobre.
Al principi tot estava molt clar, com es va poder veure per la reacció de Pedro Sánchez, que va consistir a anar-se’n de vacances a les Canàries amb més dotació policial que tota la ciutat de Ceuta. El pilota d’Óscar Puente va aprofitar per continuar fent mèrits tuitejant que el seu puto amo havia solucionat el problema ceutí, quan el sidral tot just acabava de començar, però és que això d’aquest home, com el dels seus trens, no té remei. Algunes instruccions devia donar Sánchez des de La Mareta, ja que de seguida es va construir el relat (fictici) que la dreta i l’extrema dreta ho volien arreglar tot a hòsties i que sort en teníem que el govern més progressista de tota la història d’Espanya aplicaria una solució súper humanista en benefici del mestissatge i el bon rotllet.
En qualsevol cas, al pobre Vivas (total, era del PP) el van deixar tirat i més sol que la una, obligat a improvisar i a satisfer alhora el sector infantil i juvenil de la massa invasora (als quals no es pot retornar en calent per raons que no s’acaben d’entendre) i als ceutins que se sentien ocupats per una potència estrangera (probablement el Marroc, tenint en compte que allà ningú mou un dit sense el permís del rei). Va caldre enviar a la ciutat autònoma, amb caràcter d’urgència, policies i militars (encara que aquests desarmats, de manera que, si eren atacats pels intrèpids nedadors, havien de trucar a la pasma).
Mentre al senyor Vivas li arribava l’aigua al coll, a Madrid s’entretenien amb les guerrites entre Grande Marlaska i Margarita Robles, les versions dels quals sobre els presumptes avisos del CNI diferien notablement, encara que Patxi López insistís que eren complementàries. Sobre el terreny, els marroquins es buscaven la vida o incorrien directament en la delinqüència, com proven les vint-i-tantes violacions registrades entre les adolescents que formaven part de l’expedició fastigosa.
Sánchez va tornar de vacances i va tenir el morro de sortir en una emissora de ràdio amiga a dir que, com tot ciutadà espanyol, tenia dret al seu període vacacional. Es va oblidar que no tot ciutadà espanyol és el president del govern. Que jo sàpiga, a Vivas no se li va acudir anar-se’n de vacances a Cancún l’endemà de la invasió nedant. Per no parlar de tots els membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional als quals se’ls va cancel·lar l’asossec estival fins a nova ordre. Serà que, quan ets el puto amo, pots fer el que et surti del níspero.
