Iolanda Segura afronta l'inici de curs amb una motxilla incòmoda: la d'un sindicat que ha aconseguit mantenir el conflicte educatiu en primera línia, però que no acaba d'explicar cap a on vol portar-lo.
Després de desenes de reunions i del rebuig d'un acord que contemplava millores substancials, costa distingir si USTEC·STEs defensa una estratègia negociadora o si s'ha encallat en una dinàmica de confrontació permanent.
Dos de cada tres votants van dir que no. El resultat no només va qüestionar el pacte, també va deixar tocada la capacitat de la direcció sindical per convèncer la seva pròpia base. L'organització liderada per Segura havia defensat un enteniment que posteriorment va ser rebutjat per una àmplia majoria.
Ara USTEC·STEs torna a posar sobre la taula una vaga el 8 de setembre, precisament quan 1,6 milions d'alumnes necessiten que el curs comenci amb la màxima normalitat possible.
Una vaga és una eina legítima de pressió sindical, però perd força política quan es convoca abans fins i tot que estiguin completament definits els objectius concrets de la mobilització.
Aquest és probablement un dels principals problemes del plantejament actual: la protesta sembla anar per davant de les reivindicacions. Els objectius es concretaran després de l'inici de curs, mentre els centres ja han estat cridats a mobilitzar-se.
Mentrestant, el Govern ha anunciat millores que no són menors: fins a 450 euros mensuals d'increment salarial, recuperació dels sexennis, milers de dotacions per a educació inclusiva i 5.000 places de càtedra previstes per al 2027 i 2028.
USTEC pot considerar insuficients aquestes mesures, però hauria d'explicar amb precisió què falta i quant costa.
