De segurata a alcalde (passant pel trullo)
Dionisio Rodríguez Martín, en art El Dioni (Madrid, 1949), s'ha cansat de portar una vida de perdulari i vol presentar-se a alcalde (per Vox, tot i que encara no està clar si ha rebut l'oferta o si només és un desideràtum per part seva) del seu poble, El Molar, Madrid, a prop de la Serra.
Ningú sap d'on ha sortit una idea tan peregrina, però sembla que el Dioni parla seriosament: li ho hauran demanat els seus veïns en adonar-se que tenen davant un home de bé que mereix una segona oportunitat?
La veritat és que el Dioni ja ha tingut un munt de segones oportunitats. Després del seu cèlebre robatori d'un furgó blindat, va fugir al Brasil, on, segons pròpia confessió, es va gastar tots els diners en putes i cocaïna (aquest home, sempre amb la veritat per davant).
Després de la seva extradició a Espanya i uns quants anyets a l'ombra, va decidir monetitzar el seu personatge de canalla simpàtic, encara que guenyo, apareixent en diversos programes de la televisió nocturna fent-se el graciós (objectiu aconseguit a mitges).
Així mateix, va provar sort en la restauració amb tres locals (un d'ells al Molar), enginyosament titulats La cova del Dioni, El lladre Dioni i El racó del Dioni.
Artista eclèctic on n'hi hagi (tant et robava un furgó blindat com et muntava unes tavernes o interpretava un paper secundari a la quarta entrega de les aventures de Torrente) i suposadament animat per la cançó que li va dedicar Joaquín Sabina (sempre a la que salta per fer-se l'alternatiu), "Con un par", al Dioni li va donar per cantar i va aconseguir gravar dos discos per al prestigiós segell Libélula: "Con un par, sí, pero…" i "Todo sobre mi furgón", títol de ressonàncies almodovarianes.
Va dir el Dioni que sempre havia desitjat cantar, però els seus discos, estranyament, no es van enfilar al capdamunt del hit parade nacional.
El seu pas per la literatura, que també va explorar, es redueix a un llibre titulat Jo vaig robar un furgó blindat, que tampoc va arribar als primers llocs de la llista dels deu llibres més venuts de The New York Times.
Feia temps que no sabíem res d'ell i ara ens sorprèn a tots (o no) amb el seu intent de ficar-se en política, animat potser per l'èxit de la pel·lícula de Santiago Segura Torrente president.
No es pot descartar que el nostre home tingui també en ment a Jesús Gil y Gil i el seu fidel Cachuli, subjectes atrabiliaris en la seva línia que també eren força amics d'allò aliè.
Resta per veure si Santiago Abascal l'accepta com un dels seus, però la manca de sentit de l'humor a Vox em fa dubtar-ne.
Tampoc sé què té al cap aquest home per al Molar, el poble de la seva mare on fa anys que s'hi ha refugiat.
Per no saber, no sé quina confiança pot despertar entre els habitants del poble un tipus que es va fer famós com a lladre, però reconec que el Dioni és un pioner en el seu: el normal és que un alcalde adopti una posició de respectabilitat i que després es descobreixi que va ficar la mà a les arques municipals fins al fons, però aquest mètode a la inversa és inaudit.
Seguirem informant. O no.