Germaníssim inhabilitadíssim
Tot i que la dretona hauria preferit que acabés a la presó, s'haurà de conformar amb els nou anys d'inhabilitació per a càrrec públic que li han caigut al germà del president del govern, David Sánchez (Madrid, 1974), músic professional (i gandul no menys professional), a causa de la feina que li va caure fa uns anys a l'administració extremenya i a la qual fa la impressió que mai no va assistir.
Com era previsible, el progressisme (o el que ara s'entén per tal a Espanya) s'ha posat com les cabres del monte davant el veredicte del judici, que no ha dubtat a qualificar de Lawfare, que és tot allò que fan els jutges que no agrada al PSOE, com tothom sap. Als qui no estem amb la dretona ni amb el progressisme miérder que es porta últimament al nostre dissortat país, la sentència ens sembla força raonable, tot i que no sapiguem gaire bé en què pot afectar la inhabilitació laboral a algú que mai no ha mostrat el més mínim desig de treballar.
Recordo les imatges del judici per televisió i allò feia una pena i una rialla tremendes. Al senyor Sánchez li preguntaven en què consistia la seva feina per al govern extremeny i no sabia què respondre. Finalment, va encertar a dir que treballava com a coordinador, però quan el jutge li va preguntar en què consistia la seva tasca, va respondre: "Coordinar". No content amb aquesta resposta digna de Gaby, Fofó i Miliki, quan li van preguntar l'adreça de la seva oficina, va reconèixer que la desconeixia, ja que mai no hi havia posat els peus.
Estava claríssim, en fi, que la seva col·locació era fruit d'un endoll progressista, tot i que en aquella època el seu germà estigués mig expulsat del partit i no pogués intercedir per ningú necessitat de sustent (argument al qual s'agafen els sanchistes per recórrer al lawfare de marras, juntament amb un brillantíssim currículum internacional que ningú s'ha molestat a comprovar). Jo no sé a quin advocat va recórrer aquest pobre desgraciat, però si no va poder aconseguir que s'aprengués l'adreça de la seva feina i les seves presumptes funcions, jo diria que no devia ser gaire bo.
Igual que amb Begoña Gómez, a Pedro Sánchez li acaben de donar una bufetada a la cara (de sorprès) del seu germà. No hi ha manera, de moment, de creuar-li la cara al president del govern: potser se li suposen moltes corrupcions i fins i tot la seva identitat com a cap de la banda progressista, però encara no s'ha pogut demostrar res. Fins que no parlin Leyre, Cerdán o Ábalos no hi haurà res a fer. Així doncs, que es vagin preparant els seus cosins o la seva tia de Conca, que amb alguna cosa s'ha d'entretenir la magistratura mentre la nostra socialdemocràcia se'n va a la merda una mica més cada dia.