El cas Andic s'està convertint en el millor thriller fabricat a Catalunya durant els darrers anys. Ho té tot. Un principi brutal, d'aquells que fan difícil mantenir la tensió a les pàgines següents o a les seqüències que vindran.
Un milionari es precipita per una muntanya quan es troba en companyia del seu fill gran. Corre la veu que es portaven malament: l'estada del fill al capdavant de l'empresa va durar poc a causa de la seva aparent ineptitud. Diuen que el fill només pensava en els diners. Principal sospitós de l'estranya caiguda de pare, és detingut per la policia, posat en llibertat i instal·lat en la figura de la person of interest.
Al fons de la trama, apareixen personatges difusos: les seves germanes, la seva mare, la seva madrastra, que parlen poc, però, quan ho fan, semblen creure en la innocència de l'hereu. En aquest fons, hi ha un personatge que destaca entre tots: una estranya terapeuta familiar, mig equatoriana, mig alemanya i no col·legiada enlloc que anava i venia de la mansió dels Andic per, en teoria, posar una mica d'ordre psicològic abans de tornar a casa seva a Alemanya.
Es diu Julia Lüderwalt i no està a l'abast de tothom. No té una consulta a la qual es pugui trucar per demanar hora. Ella només es mou en les altes instàncies i el seu nom, pel que sembla, va de boca en boca entre els rics que també ploren.
Julia Lüderwalt és la segona persona d'interès en aquesta història. La policia i el jutge sospiten d'ella. S'encarregava dels problemes de tota la família amb una sèrie de teràpies alternatives no del tot revelades i pot haver estat un element manipulador en la dinàmica familiar.
És a dir, que pot haver contribuït a la desgràcia de tots coneguda. No hi ha res clar per ara, però el personatge està en fase d'estudi. Per a l'hereu, pinten bastos: la policia no acaba de creure's la seva versió dels fets.
No crec ser l'únic que busca cada dia als diaris noves informacions sobre el cas Andic. Els aficionats a la novel·la negra, tinc la impressió que han caigut de quatre potes sobre aquesta història familiar tan de pel·lícula, tant que tots tenim la impressió que acabarà convertida en una minisèrie de Netflix o, si més no, un documental de Carles Porta.
Aquest apassionant culebrot no té competència. Barcelona viu una preocupant onada de crims, però tots manquen del menor interès narratiu, ja que es limiten a execucions al carrer de sicaris d'una banda rival, tiroteigs amb o sense morts, l'assassinat d'un noi sud-americà que havia comès l'error d'allistar-se als Trinitaris i coses per l'estil. És a dir, material de demolició que no dona ni per a un curtmetratge.
Les fotos de Julia Lüderwalt, vestida de blanc, amb ulleres de sol, ens mostren algú que podria ser un personatge de Hitchcock: una terapeuta que tant podria estar intentant salvar una família com destruir-la, encara que encara no sapiguem com…
Sóc conscient del meu enfocament frívol sobre una tragèdia humana, però és que el cas Andic és l'únic que ha passat a Espanya recentment que hauria merescut una de les estupendes cròniques criminals del gran Dominick Dunne a Vanity Fair.