Víctor Gonzalo de Aldama Delgado (Madrid, 1987) anava d'entrepreneur més o menys legal fins que el seu germà Rubén li va presentar a José Luís Ábalos, per a qui treballava com a escorta. Aquella trobada devia ser l'equivalent mangui del dia que John Lennon va conèixer a Paul McCartney i tots dos van canviar per sempre el futur de la música pop.
Abans de l'era Ábalos, el senyor Aldama es dedicava a coses tan poc lucratives com presidir el Zamora Club de Futbol i exercir de cònsol honorari de Geòrgia en aquella mateixa ciutat.
Potser tot formava part d'un pla per fer-se amb el poder a Zamora, però, com deien els antics, Zamora no es va guanyar en una hora (especialment des d'un consolat honorari i un club de futbol, encara que cal reconèixer-li al nostre home que, durant la seva presidència, el Zamora va pujar de tercera divisió a segona B).
Víctor de Aldama va acabar guanyant-se la fama, encara que potser no pels motius adequats. Com a membre de la banda d'Ábalos, també el van enxampar amb el carretó dels gelats i es va menjar un parell d'anys de trullo. Però després es va posar a cantar, no ha deixat de fer-ho i la justícia l'ha premiat, per la seva inestimable col·laboració, amb el més semblant a un indult que tenia a mà: una condemna de quatre anys que no haurà de complir si posa una mica el muscle en això de la feina social.
A Ábalos li han caigut 24 anys de talego. A Koldo, 15. Aldama, per la seva banda, al carrer, que encara li queda molt per xerrar sobre els seus antics amics o partners in crime, segons com es miri.
A mi em sembla normal: si col·labores amb la justícia, sempre et tracta millor que si fas com Ábalos i t'entestes que ets innocent i que abans morir que revelar on has ficat tot el que has agafat. Però als sociates en general i al govern de la nació en particular la cosa els ha semblat escandalosa.
Sembla que no hagin vist pel·lícules de mafiosos, d'aquelles en què, en un moment determinat, l'agent de l'FBI de torn li diu al mafiós detingut de poca volada: “Dona'm uns noms i potser et salves”.
Gairebé tothom sap que Víctor de Aldama, malgrat el seu gloriós nom, és un mangant de manual. És un corrupte (encara que no de menors)? Sens dubte. Però un corrupte no va enlloc si no troba un corrupte de categoria. I si aquest corrupte forma part del govern espanyol, tot el que es faci per retirar-lo de la circulació és just i necessari, encara que el corruptor es converteixi en un delator.
Al senyor Aldama encara no li ha arribat l'hora de callar. L'espera Leire Díez i, probablement, Santos Cerdán. I no descartem que també el Number One.