És possible que José Luis Ábalos Meco (Torrent, 1959) estigués destinat a la delinqüència de coll blanc (encara que amb caspa) des de la infància, com semblen suggerir el seu segon cognom i el nom del poble valencià on va néixer? What’s in a name?, es pregunten els angloparlants.
No sé què dir, però a la vista dels resultats, no cal descartar la influència nefasta d’un nom i d’un poble en una, en principi, tendra criatureta.
José Luis Ábalos s’ha posat com una cabra amb la condemna que li ha caigut. Li ha semblat desmesurada, encara que no ha sabut donar cap explicació raonable al seu enriquiment dels últims anys fruit dels tripijocs organitzats amb el seu fidel Koldo i el seu molt menys fidel Víctor de Aldama, amb qui la pren amb ràbia, titllant-lo de delator.
És un truc una mica de pati d’escola, on la figura del xivato mai ha estat gaire ben vista. El que passa és que a l’escola pots optar pel més viril dels silencis perquè el màxim que et pot passar és que el profe et tingui mania o el director del centre t’expulsi uns quants dies.
Però en el món dels adults, la diferència entre delatar i no delatar sol consistir en anar-te’n a la garjola uns quants anys. I això és una cosa per la qual el senyor Aldama no està disposat a passar: ja en va tenir prou amb els dos anys que es va menjar fa un temps.
Víctor de Aldama serà un delator, però també és una estrella mediàtica, com demostren les seves freqüents aparicions al chiripitiflàutic programa de televisió d’Iker Jiménez, Horizonte (al qual acostumo a referir-me com a Chorizonte, atès que el discurs sempre gira entorn dels mangants nacionals, i si són del PSOE, encara millor).
Per què hauria de quedar-se sense poder admirar el brilli-brilli de Carmen Porter o les inenarrables camises d’Eduardo Inda, si no fos al televisor de la cel·la? Aldama és un corrupte i un delator, sens dubte, però, a la seva manera, està col·laborant amb la justícia perquè no haguem de tornar a suportar un ministre que trinxa el més gran i, no content amb això, ens passa les factures de les seves furcires.
Aldama no és un heroi, però Ábalos tampoc és el ciutadà innocent, destrossat per la dreta, l’extrema dreta, la premsa, els jutges fatxes i fins i tot el Pentàgon que diu ser, confiant que algú s’ho empassi.
Per estalviar-se els presents disgustos, a Ábalos li hauria bastat amb rebutjar les propostes d’Aldama i, ja posats, denunciar-lo a l’autoritat competent, de la mateixa manera que si Koldo s’hagués quedat a Euskadi podria haver arribat a ser un notable aizkolari sense problemes amb la justícia.
Com deia la copla, Manolete, Manolete, si no saps torejar, per què t’hi fiques? O sigui, Joselete, Joselete si no saps ni robar, per què t’hi fiques?