Iván Redondo ha tornat! Superats els problemes coronaris que el van obligar a agafar la baixa com a spin doctor favorit de Pedro Sánchez.
Redondo (Sant Sebastià, 1981) sembla disposat a tornar a dir-li al president del govern què ha de fer per eternitzar-se al poder: ni més ni menys que insistir en la vella idea d'Espanya com a nació de nacions, cosa que requeriria reescriure la constitució, que ja és l'únic que li falta a l'home bojament enamorat de la seva esposa per deixar el país, definitivament, fet uns guineus.
Això sí, per assegurar-se el vot a perpetuïtat dels separatistes bascos i catalans, la ideaca de Redondo no té preu. Diu el nostre home que l'estat de les autonomies ha tocat sostre (o fons, no ho sé gaire bé) i que cal substituir-lo per alguna cosa més guai.
Fins aquí hi estic d'acord. Mai no he aconseguit prendre'm seriosament l'Espanya dels disset governetes autònoms (dins d'un ordre) i crec que podríem finiquitar-ho a canvi d'un ordenament federal amb un governador a cada regió que eliminés els milers de funcionaris que ha generat la reordenació autonòmica (o el cafè per a tothom d'Alfonso Guerra).
Hi hauria protestes, és clar, ja que a ningú li agrada deixar de xuclar del pot d'un dia per l'altre. I els nacionalistes es posarien com les cabres del bosc. Però crec sincerament que és el millor que ens podria passar.
Aquests nacionalistes, evidentment, deuen estar hiper ventilant amb això de la nació de nacions que tant sembla anhelar el senyor Redondo. No pas per poder sentir-se a gust a Espanya, que això és impossible, sinó com a primer pas per seguir donant la tabarra amb el seu, que és la independència del terrer (ara s'han vingut amunt amb el triomf a Gal·les del Plaid Cymru, angelicals).
En aquest sentit, la proposta del senyor Redondo no pot ser més inoportuna. Sobretot, si tenim en compte que Sánchez ja no sap què fer per mantenir-se en el càrrec fins al segle XXI i més enllà, si la salut li ho permet. I llençar-se a prometre pseudo independències a tort i a dret pot ser una manera d'aconseguir-ho, encara que després ja no quedi país cap per governar.
Iván Redondo va iniciar la seva carrera de spin doctor assessorant polítics del PP com el català García Albiol, l'extremeny Monago o el basc Basagoiti, amb els quals va obtenir èxits relatius. Al seu fill putatiu preferit el va trobar al PSOE i li va donar un cop de mà tan aviat com va poder.
No va voler ser ministre amb Sánchez perquè preferia estar-li menjant l'orella constantment en els seus conciliàbuls privats. El cor li va jugar una mala passada i el va enviar a escriure columnes per a La Vanguardia, deixant la seva feina a mitges.
Cal témer que ara pretengui acabar-la amb la tabarra de la nació de nacions, aquesta entelequia que fa anys que s'arrossega per la nostra realitat sense que, lògicament, acabi mai d'imposar-se.