Nada Itrab ha decidit assenyalar amb noms i cognoms on va fallar tot el que l'havia de protegir. Segrestada amb nou anys, víctima d'abusos durant set mesos a Bolívia i, després, desatesa pel mateix sistema de protecció a Catalunya, avui converteix aquest doble abandonament en denúncia pública.
El seu llibre Yo soy Nada, escrit juntament amb la Neus Sala, documenta, contrasta i apunta directament a les esquerdes institucionals, fins al punt de preparar accions legals contra la DGAIA. És una rendició de comptes.
I ho fa amb una claredat poc habitual. Parla de violacions, d'explotació i de negligència sense filtres, no pas per exhibicionisme, sinó perquè altres víctimes es reconeguin i trenquin el silenci. Aquí hi ha el valor: convertir allò íntim en quelcom útil per als altres.