Alt, guapo i històricament correcte
Susan Sarandon (Nova York, 1946) és una actriu esplèndida i, probablement, una bona persona que es desespera veient com Donald Trump dirigeix el seu país (encara que contribuís lleument a la seva primera administració en no votar per no haver-ho de fer per Hillary Clinton, que no li semblava tan d'esquerres com Bernie Sanders). Donat el seu marc mental, s'entén la seva admiració per qualsevol que faci veure que planta cara a l'Home Taronja, però estaria bé que fes un petit esforç per no quedar-se a la superfície i acabar elaborant un panegíric sobre el nostre molt discutible president del govern.
La senyora Sarandon pertany a aquest sector social dels american liberals, en què tots tenen el cor a l'esquerra i la cartera a la dreta. Solen ser bona gent, però la seva visió de l'estranger és, per dir-ho suaument, difusa. A diferència del més ranci dels seus compatriotes, saben de l'existència d'Europa, però el seu coneixement al respecte sol ser escàs i marcat per una visió tremendament americana. Ho entenem, Estats Units és un país tan gran que les diferents mares pàtries són records llunyans marcats bàsicament pels tòpics. Al fons, americans d'esquerra (si és que existeix allà l'esquerra) i de dreta (i tant si existeix!) estan convençuts que el seu país és el millor del món i que l'american way of life hauria de ser exportat a tots els racons del planeta.
Ja sé que, vist des de fora i sense aprofundir gaire, Pedro Sánchez pot semblar un home digne i decent. Si et falta informació sobre el subjecte, com sembla ser el cas de la senyora Sarandon, et pots quedar amb la idea que planta cara a Donald Trump, que creu fermament en el dret internacional i que només es mou per intentar millorar la societat. A nosaltres ens sobra informació sobre Sánchez i per això no podem dir d'ell, com fa l'adorable Susan, que està al costat correcte de la història (això que és alt i guapo, passi, no seré jo qui ho negui). Fa el fet, això sí, però només davant de gent poc familiaritzada amb la seva peculiar manera d'anar pel món.
Woody Allen va rodar la seva pel·lícula més ridícula a Barcelona (només podrà ser superada per la que li pagarà Isabel Díaz Ayuso perquè immortalitzi Madrid). Oliver Stone va rodar sengles documentals sobre Fidel Castro i Hugo Chávez sense prendre's la molèstia d'aprendre castellà. Sean Penn es va endur la Kate del Castillo a conèixer el Chapo Guzmán (convenientment seguit per agents de la DEA) i aquest acabarà els seus dies en una presó nord-americana, maleint-lo.
Així actuen els liberals americans, sempre carregats de bona intenció, però incapaços d'informar-se a fons d'on es fiquen i amb qui es juguen els quartos. I la Susan torna a casa i ens deixa aquí amb aquest home alt, guapo i al costat correcte de la història. Convençuda, a més, que Déu ens ha baixat a veure als espanyols.