"Mata un pijo, allibera una casa": amb aquesta pancarta són rebuts els assistents a la Festa Major Alternativa de Sarrià, un dels barris de Barcelona amb més pijos per càpita.
Els joves darrere de l'eslògan han trobat una fórmula poc subtil per a remeiar la crisi de l'habitatge a la qual s'enfronten. No conviden a negociar amb el propietari, ni tan sols a okupar o fer vaga; el cartell diu "matar".
Convé aturar-se en el verb. En un debat públic acostumat a les metàfores bèl·liques —la guerra, la lluita de classes, la batalla—, la consigna assenyala directament a una persona com a objectiu de la violència. El "pijo", com a obstacle a eliminar per obtenir un habitatge.
Segons les dades de la Generalitat, el lloguer mitjà al districte de Sarrià-Sant Gervasi va arribar als 1.599,89 euros mensuals en el primer trimestre de 2026, enfront dels 1.137,35 euros del conjunt de Barcelona. Una diferència que il·lustra la pressió immobiliària que colpeja greument una de les zones més acomodades de la ciutat.
Una cosa és denunciar l'especulació immobiliària i una altra presentar l'homicidi com a drecera per resoldre-la. La primera discussió exigeix polítiques públiques, habitatge protegit o límits als abusos del mercat; la segona exhorta a violar el dret natural a la vida.