Crítiques als Comuns per les seves faltes d'ortografia a X

El primer debat televisiu dels portaveus parlamentaris de Catalunya després de les vacances d'estiu no va deixar en bon lloc els Comuns. Al nerviosisme, les contínues interrupcions i el to despectiu del seu diputat David Cid s'hi va sumar, un cop més, la manca de rigor ortogràfic del perfil del seu partit a les xarxes socials. Una cosa que no és nova, tant en castellà com en català.

En aquesta ocasió, a la formació d'esquerres li han plogut les crítiques des de l'independentisme per acumular diverses faltes d'ortografia en català en un dels seus tuits sobre aquest debat, emès a La2Cat.

L'error va ser triple, ja que el perfil de @SomComuns a X va escriure malament dues vegades el terme "se'n surt". En un primer missatge, va aparèixer publicat com "s'ensurt" i, en una posterior rectificació, "s'en surt"; ambdues, en qualsevol cas, eren incorrectes. Igual que l'ús del mot "dos" —en comptes del femení "dues"— en una altra frase posterior per referir-se a "dues propostes" del PSC.

Aquestes errades han estat ràpidament denunciades per destacats influencers independentistes, com el periodista de TV3 Jordi Eroles Asensio —en el seu moment, cap de comunicació de la conselleria d'Acció Exterior quan governava Quim Torra— o el regidor de Junts Carles Prats, entre d'altres.

No és la primera vegada que els Comuns cometen errades d'aquest tipus. El passat novembre, per exemple, els va passar una cosa semblant amb el castellà. En dos tuits consecutius van reproduir, entre cometes, unes declaracions textuals del seu líder i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una entrevista a TVE. En el primer d'ells hi apareixia mal escrita la paraula "aprobar" en espanyol —en el seu lloc, hi posava "aprovar", com es fa en català—. I en el segon, el mot "abogacía" mancava de la seva accentuació —cosa que, com en el cas anterior, sí és correcta en català—.

Vistes aquestes confusions, equiparar l'ús del castellà al d'una llengua estrangera com l'anglès a les escoles de Catalunya —com va fer la seva diputada Jéssica Albiach el 2022, per expressar el seu rebuig a les sentències que insten a fer almenys un 25% de classes en aquest idioma— no sembla una bona idea. Ni tampoc la seva inflexible defensa de la immersió lingüística. Com a mostra, diversos exemples.