L'opacitat de les xarxes socials i el seu abast internacional han facilitat l'expansió de Blocus, l'etiqueta utilitzada per convocar les protestes que van acabar en violents aldarulls el dissabte 24 d'octubre a Barcelona. Els experts adverteixen de la dificultat d'identificar qui impulsa aquestes mobilitzacions.
Els Mossos d'Esquadra investiguen qui hi ha darrere dels missatges difosos mitjançant perfils anònims. La convocatòria animava a reproduir a Espanya les protestes estudiantils de França, tot i que va acabar derivant en saquejos i enfrontaments amb la policia.
L'origen de Blocus
La periodista especialitzada en xarxes socials, Carmela Ríos, explica que Blocus no és una plataforma, sinó un terme fàcilment reconeixible en diferents idiomes. El seu ús permet agrupar convocatòries sense necessitat d'una estructura visible.
L'experta planteja la possibilitat d'una coordinació internacional, tot i que no hi ha confirmació policial. També adverteix que es podrien utilitzar comptes automatitzats situats fora d'Europa, cosa que dificultaria identificar-ne els responsables.
El paper de les plataformes
La Generalitat ha sol·licitat la col·laboració de WhatsApp i Telegram per tancar els grups utilitzats per promoure actes violents. Interior considera necessari frenar els missatges que animen a sembrar el caos i desestabilitzar la convivència.
Per la seva banda, TikTok ha reforçat els seus mecanismes de vigilància davant dels incidents. L'empresa assegura que ha activat un equip especialitzat i eines de reconeixement d'imatges i so per detectar continguts que incitin a la violència.
Un patró que travessa fronteres
L'analista de xarxes socials Marcelino Madrigal observa similituds entre les convocatòries espanyoles i franceses. Entre elles destaca la utilització de cartells generats mitjançant intel·ligència artificial, amb imatges i formats pràcticament idèntics.
Segons l'especialista, aquests indicis apunten a un fenomen que podria superar les fronteres nacionals. També ha advertit de noves convocatòries per al dissabte 31 d'octubre, mentre continua la investigació policial.
Els límits del control
El debat també ha arribat a França, on el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha plantejat la possibilitat de suspendre temporalment determinades xarxes socials per impedir la coordinació de saquejos i actes vandàlics.
Ríos adverteix que aquestes mesures poden entrar en conflicte amb la llibertat d'expressió. No obstant això, considera necessari revisar la responsabilitat de les plataformes quan els seus serveis s'utilitzen per organitzar actuacions delictives.
Una incògnita pendent
La investigació segueix oberta i encara no s'ha acreditat l'existència d'una organització centralitzada darrere de Blocus. Els investigadors intenten determinar qui va crear les convocatòries i com van aconseguir estendre's entre centenars d'adolescents.
El cas de Barcelona evidencia un desafiament creixent: les xarxes permeten organitzar mobilitzacions en qüestió d'hores, mentre la identificació dels seus promotors pot resultar molt més complexa. Una distància entre la velocitat digital i la resposta policial que continua plantejant interrogants.