Carlos és un agricultor de les Terres de l’Ebre (Tarragona). Com molts altres dels seus companys agricultors, va acudir aquest 14 d'octubre amb el seu tractor a Barcelona per reclamar millores en el sector.
Pagesos i ramaders se senten amb l'aigua al coll. Els preus de la gasolina, la maquinària i els productes que ara els obliguen a utilitzar no deixen de pujar, mentre que els preus de venda no deixen de baixar.
“La situació és aquesta. L'agricultura, tal com l'entenem nosaltres, s'acabarà d'aquí 10 anys”, sentencia. Tot pels costos.
“Els que som aquí tenim 50 anys. Els que vindran viuran del poc d'herència que els deixem, perquè ja no queda res després del que paguem i, a partir d'aquí, entraran els fons d'inversió”, vaticina.
El futur de l'agricultura
El pagès sospita que “ells seran els que governaran el món rural. I a partir d'aquí què passarà? El que és el nostre lema ‘agricultura o foc’”, amenaça.
“La terra fèrtil, l'aigua i el menjar ens la posaran al preu que vulguin i la resta s'acabarà cremant”, conclou.
Petició als polítics
És per això que “demanem als governs que no siguin els titelles dels fons d'inversió”. Una cosa que ja creuen que succeeix.
“Els polítics només baixen a fer-se la foto i a dir paraules buides de contingut”. Perquè cap solució els sembla viable.
Tractorada
“Porto en això 20 anys i estem amb els peus al mateix lloc on els teníem, no s'han mogut ni un mil·límetre i ara ja van cap enrere”, lamenten.
No volen parlar de xifres, es basen en percentatges i increments. “Ens acusen que el preu de l'oli ha pujat un 100%, però és que un tractor també i, si mirem el gasoil, ha pujat un altre 80%, mentre ens han baixat els preus de compra un 120%”.
Manifestació
“Això ja és insostenible”, denuncien. “El govern d'aquí ens acaba mentint, com tots. Per això no veiem solucions”, afirmen. “Es maquilla la realitat”, llança un company seu que està al costat.
Carlos no està sol. Milers d'agricultors i ramaders han col·lapsat aquest matí el centre de Barcelona amb els seus tractors. Els dels cereals, la vinya, les oliveres… També els ramaders.
Reclamacions als ramaders
“Amb l'entrada de la carn del Brasil, el quilo de carn de vedella ha baixat un euro, així que amb cada cap de bestiar un pot perdre uns ingressos de 400 euros”, comenta Oriol Rovira a Crónica Global.
Ells també pateixen les conseqüències de les normatives europees, que ara deixen entrar carns del Mercosur, el que suposa més competència.
Tractorada
El mateix els passa amb les lleis de sostenibilitat. “Han de fer política agrària, no polítiques sostenibles”, sentencia Carlos. No hi està en contra: “Estan molt bé les polítiques sostenibles”.
El que proposa és diferenciar. “Primer hi ha el món agrari i rural, que s'ha de cuidar i, si volen cuidar-lo, que cuidin els pagesos”, conclou abans d'indicar que, si encara té 120 hectàrees d'oliveres, és perquè té “explotacions ramaderes”.
La situació actual
“Aquestes dimensions de camp no són viables”, es lamenta, també per com ha canviat fins i tot el temps, amb les sequeres i tot plegat.
“Amb 120 hectàrees d'oliveres només he pogut vendre una collita i mitja en cinc anys”, posa com a exemple. Davant d'aquesta situació i sense ajudes, continuaran sortint al carrer. Perquè, com diu el seu company, “el món rural no és anar a la muntanya un cap de setmana”.