A qui no li agradaria viure 100 anys? Això sí, sempre amb una bona salut i sempre que no ens impedeixi arribar en un estat deplorable. El Japó ha superat, per primera vegada, els 100.000 centenaris. El Ministeri de Sanitat, Treball i Benestar compta amb 107.677 persones que han arribat al segle de vida. Són 7.914 més que un any abans i, d'aquestes, 94.298 són dones, gairebé el 88% del total.
La xifra contrasta amb els 153 centenaris registrats el 1963. El país de l'Àsia Oriental va superar els 1.000, el 1981; els 10.000, el 1998, i els 50.000, el 2012.
Centenaris al Japó
La persona de més edat és Kishimoto Fuyo, nascuda el 20 de desembre de 1911 i resident a Kyoto, amb 114 anys. Entre els homes, el més longeu és Kato Hikaru, de 112 anys i resident a Kumamoto.
El ministre de Sanitat, Kenichiro Ueno, va relacionar aquest augment amb millors condicions de vida i nutrició, a més dels avenços mèdics. També, va subratllar que l'envelliment obliga a mantenir un sistema de protecció social sostenible per a totes les generacions.
El cens de 2025 va situar la població japonesa en 123,05 milions d'habitants, uns 3,1 milions menys que el 2020. El descens va ser del 2,5% en cinc anys i l'Oficina d'Estadística assenyala que el ritme de pèrdua de població s'ha accelerat.
Persona de la tercera edat
No hi ha una sola explicació
Les dades aconsellen evitar explicacions simples sobre la longevitat japonesa. La mateixa Administració apunta a una combinació de millores sanitàries, nutricionals i socials, juntament amb els avenços de la medicina, i no a un aliment o hàbit aïllat.
També, convé separar aquests recomptes de la polèmica de 2010, quan van aparèixer més de 230.000 registres familiars de suposats centenaris sense localització coneguda. Estudis posteriors van explicar que allò afectava l'antic registre familiar; la dada actual procedeix del registre bàsic de residents comunicat per les administracions locals.
El repte que ve
El Japó homenatja cada any aquells qui arriben als 100 anys amb una carta i un record oficial. Però darrere del rècord apareix una qüestió que ja condiciona pensions, sanitat, cures i ocupació: cada cop hi ha més persones grans i menys població jove.
Els 107.677 centenaris representen un èxit sanitari i social, però també resumeixen una transformació profunda. El Japó ha aconseguit que més ciutadans visquin més temps; ara el desafiament consisteix a adaptar el país a aquesta longevitat sense trencar l'equilibri entre generacions.