El soroll dels gossos ha deixat de ser una simple molèstia per convertir-se en una qüestió regulada. A Espanya, els lladrucs constants poden comportar multes econòmiques si afecten el descans dels veïns.
L'aprovació de la Llei de Benestar Animal (Llei 7/2023) va marcar un canvi important. La norma no només protegeix els animals, sinó que també exigeix als propietaris una responsabilitat més gran sobre el seu comportament.
Una convivència més estricta
La llei introdueix un enfocament més ampli sobre la convivència. Tenir una mascota implica garantir que la seva conducta no generi problemes a l'entorn comunitari.
En aquest context, els lladrucs continus deixen de ser quelcom anecdòtic. Quan són persistents, poden considerar-se un problema real de convivència i entrar dins de l'àmbit legal.
Tot i que la llei estatal no fixa horaris ni límits concrets, el control recau en les ordenances municipals. Són els ajuntaments els que determinen quan el soroll es converteix en infracció.
El paper dels ajuntaments
Per norma general, les franges de descans se situen entre les 22:00 i les 08:00 hores. Durant aquest temps, qualsevol soroll excessiu pot ser sancionat si supera el que és tolerable.
Els lladrucs constants poden encaixar en el concepte de contaminació acústica. No es tracta d'episodis puntuals, sinó de situacions prolongades que alteren el descans dels veïns.
En aquests casos, la Policia Municipal pot intervenir. Pot fer-ho mitjançant mesuraments de soroll o aixecant acta si la molèstia és evident.
Sancions econòmiques importants
Les multes per aquests comportaments solen partir d'uns 300 euros. Tanmateix, poden augmentar considerablement si la situació es repeteix o és especialment greu.
En alguns municipis, les sancions poden assolir xifres properes als 3.000 euros. Tot depèn de la normativa local i de la intensitat del problema.
El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Llei del Soroll, estableix el marc general sobre contaminació acústica. Aquesta normativa fixa límits de decibels que no s'han de superar, especialment a la nit.
Per la seva banda, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recorda que els nivells nocturns solen situar-se entorn dels 25 o 30 decibels en entorns residencials.
Responsabilitat del propietari
La responsabilitat recau directament sobre el propietari de l'animal. La llei obliga a evitar situacions que puguin generar sorolls molestos o continuats.
L'article 24 de la Llei de Benestar Animal estableix que el propietari ha de garantir el benestar i la conducta correcta de l'animal. Això inclou prevenir episodis d'ansietat que puguin derivar en lladrucs constants.
A més, la Llei de Propietat Horitzontal reforça aquesta idea. El seu article 7.2 prohibeix activitats molestes, mentre que l'article 6 permet a les comunitats establir normes internes.
Quan el conflicte arriba als tribunals
En alguns casos, el problema acaba per la via judicial. Hi ha sentències que obliguen els propietaris a cessar els sorolls i a indemnitzar els veïns afectats.
El Consell General del Poder Judicial recull resolucions en què s'imposen compensacions econòmiques per molèsties prolongades. Algunes han superat els 5.000 euros.
Tot i així, molts conflictes es poden resoldre abans. Parlar amb el propietari sol ser el primer pas, ja que de vegades desconeix el problema.
Quan la situació persisteix, els veïns poden presentar una denúncia i recopilar proves. Registrar horaris i durada dels lladrucs ajuda a demostrar que no es tracta de casos aïllats.
Al final, la normativa busca un equilibri clar. Protegir els animals, però també garantir el descans i la convivència. Perquè tenir mascota no només és un dret, també implica complir unes obligacions.