El preu de l'habitatge a Catalunya ha registrat un increment mitjà del 6,4% el 2025, tant en obra nova com en de segona mà. Aquest avenç ha situat el cost mitjà del metre quadrat en 2.709 euros, segons les darreres dades del Col·legi de Registradors, basades en l'Índex de Preu de l'Habitatge de Vendes Repetides.
En termes interanuals, la de segona mà ha liderat les pujades amb un augment del 6,5%, fins als 2.680 euros per metre quadrat. Per la seva banda, l'obra nova ha crescut un 6%, arribant als 2.840 euros per metre quadrat, consolidant la pressió sobre l'accés a l'habitatge.
Pujades més moderades
Malgrat l'increment, Catalunya presenta un dels augments més continguts del país. Altres comunitats autònomes han registrat pujades molt més intenses, com la Comunitat de Madrid (16%), Canàries (14%) o Múrcia (13%), segons les mateixes estadístiques de l'organisme registral.
Aquest comportament situa la comunitat catalana en una posició intermèdia dins el mercat nacional, on també destaquen increments d'entre el 10% i el 12% en territoris com Astúries, Balears o Aragó, reflectint una dinàmica alcista generalitzada a Espanya.
Màxims històrics
A nivell estatal, el preu mitjà s'ha situat en 2.284 euros per metre quadrat, amb un increment anual del 9,5%, segons el Col·legi de Registradors. Aquest creixement ha estat impulsat tant per l'habitatge nou com pel de segona mà.
En detall, l'obra nova ha arribat als 2.445 €/m² després de pujar un 8%, mentre que la de segona mà ha arribat als 2.240 €/m², amb un increment del 9,9%. Aquestes xifres consoliden una tendència a l'alça sostinguda durant els quatre trimestres de l'any.
Últim trimestre
L'últim trimestre de 2025 ha estat clau per al mercat, amb un augment del 2,2% que ha elevat el preu mitjà fins als 2.354 €/m², el nivell més alt registrat fins ara. Tant la nova com la de segona mà han assolit màxims històrics.
En concret, l'habitatge nou s'ha situat en 2.500 €/m² després de pujar un 3,7% trimestral, mentre que la de segona mà ha arribat als 2.317 €/m², amb un increment de l'1,8%, confirmant la fortalesa del sector.
Increment del 0,2%
En contrast amb la tendència estatal, Catalunya ha mostrat una evolució més continguda en l'últim trimestre, amb un increment del 0,2%, situant el preu mitjà en 2.779 €/m². Aquest comportament reflecteix certa estabilització després de mesos de pujades.
La dada s'explica per la caiguda del 3,5% en l'obra nova, que s'ha situat en 2.847 €/m², davant de l'increment de l'1,1% en l'habitatge de segona mà, que ha arribat als 2.764 €/m², segons els registradors.
Les més cares d'Espanya
Malgrat aquesta moderació, Catalunya es manté entre les comunitats autònomes amb preus més elevats, ocupant la quarta posició en el rànquing nacional. Només la superen Madrid, Balears i País Basc.
Per darrere se situa Canàries, amb 2.721 €/m², tot i que amb una pujada trimestral més intensa del 4,7%, la qual cosa apunta a un dinamisme recent més gran en aquest mercat.
Les províncies més tensionades
A nivell provincial, els preus més elevats es concentren a Madrid, Balears, Gipuzkoa, Bizkaia i Màlaga, mentre que a les capitals destaquen Sant Sebastià, Madrid i Barcelona, aquesta última amb 4.800 €/m², segons dades registrals.
En total, setze comunitats autònomes i trenta-nou províncies han registrat increments trimestrals, la qual cosa evidencia l'extensió territorial de la pressió sobre els preus de l'habitatge.
L'endeutament hipotecari
L'increment de preus ha anat acompanyat d'un augment de l'endeutament hipotecari, que ha pujat un 2% trimestral fins a arribar a un import mitjà de 171.177 euros, el nivell més alt registrat fins ara.
Catalunya se situa entre les regions amb imports mitjans més elevats, amb 190.086 euros per hipoteca, només per darrere de Madrid i Balears, la qual cosa reflecteix l'impacte directe de l'encariment de l'habitatge en el finançament.
El mercat immobiliari manté així una tendència clarament alcista, tot i que amb senyals de desacceleració puntual, en un context marcat per màxims històrics i una creixent pressió sobre compradors i finançament.