Terrassa utilitza drons contra les vespes asiàtiques: acaben amb 70 nius en només cinc anys

La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) s'ha convertit en una de les espècies invasores més preocupants a Catalunya i els ajuntaments ja no saben què fer per acabar amb elles. No tots.

A Terrassa fa anys que utilitzen la tecnologia per combatre-les. El consistori fa ja diversos anys que utilitza drons per acabar amb aquests insectes.

Ho han confirmat ells mateixos a través d'un comunicat en què informen que, en els darrers cinc anys, s'han aconseguit neutralitzar més de 70 nius de vespa asiàtica gràcies a aquest mètode.

Segons indiquen, l'ús d'aquestes aeronaus no tripulades ha permès millorar les tasques de cerca, localització, identificació i neutralització de nius actius en zones de difícil accés.

On són

Així, en lloc de dependre únicament d'avisos ciutadans o d'inspeccions a peu de carrer, els equips municipals es limiten a sobrevolar àrees clau i detectar estructures que, per la seva alçada o ubicació entre la vegetació, passarien desapercebudes des del terra.

Així han pogut ubicar les zones on es troben més vespes asiàtiques a la ciutat. Els nius eliminats es concentraven principalment al llarg de les rieres del Palau i de les Arenes, així com al Parc de Vallparadís.

Caça a l'alça

Aquests llocs són espais on l'espècie troba les condicions idònies: disponibilitat d'aigua, arbres d'una bona alçada i materials vegetals per construir les envoltes de cel·lulosa que caracteritzen els seus nius.

D'altra banda, els drons han demostrat la seva eficàcia de manera sobrada. Les dades de Terrassa mostren una tendència clarament a l'alça. El 2022 es van inactivar 12 nius; el 2023, la xifra va pujar a 14; el 2024 es van assolir els 21 i, el 2025, 23.

Les xifres, tot i ser positives, ofereixen una foto preocupant: la progressió confirma que l'espècie ja està assentada i que, sense intervenció, la seva presència seria encara més gran.

El tinent d'alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, ha subratllat que “la vespa asiàtica ja està establerta i se necessiten mesures preventives de detecció precoç”.

L'importància de la detecció

La seva preocupació se centra en l'impacte sobre altres insectes, especialment les abelles de la mel, indispensables per a la pol·linització i l'equilibri dels ecosistemes.

La detecció precoç de nius permet intervenir abans que assoleixin la seva mida màxima i capacitat reproductiva, reduint així el nombre de noves reines que colonitzaran altres punts del territori al final de la temporada.

Com ho fan a Terrassa

El protocol habitual passa per localitzar el niu, delimitar la zona d'actuació i procedir a la seva neutralització mitjançant empreses especialitzades, utilitzant productes autoritzats i tècniques que minimitzin el risc per a la població i per a altres espècies.

El dron s'utilitza per identificar i geolocalitzar; la intervenció directa la duen a terme equips preparats, sovint en horaris de baixa activitat de les vespes per reduir el perill.

Introduïda a Europa a principis dels anys 2000, l'expansió de la vespa asiàtica cap al litoral cantàbric primer i cap a l'arc mediterrani després ha tingut efectes directes sobre la biodiversitat, l'apicultura i, en menor mesura, però de manera creixent, sobre la salut humana.

Catalunya no ha estat una excepció: l'espècie s'ha consolidat a les zones més humides i ara avança cap a àrees on, fins fa poc, es considerava poc probable la seva presència.

Llocs preferits per la vespa asiàtica

A mesura que s'ha adaptat al territori, l'espècie ha trobat nous nínxols: cursos d'aigua, zones periurbanes i espais verds on disposa de recursos per construir els seus nius i alimentar-se. Així ho constaten, a més, les dades de l'Ajuntament de Terrassa.

El seu impacte ecològic es nota sobretot en les abelles mel·líferes. La vespa asiàtica és un depredador molt eficient: se situa davant de les ruscs i captura les abelles en ple vol, afeblint progressivament les colònies.

Per als apicultors, això suposa pèrdues productives i un esforç afegit de vigilància i protecció. A escala ambiental, la pressió sobre les abelles amenaça la pol·linització de nombrosos cultius i plantes silvestres.