El Ministeri d'Hisenda ha desmentit categòricament les informacions que suggereixen que els fills que resideixen a la llar familiar hagin d'enfrontar-se a càrregues fiscals per aquest fet.
Malgrat els continguts a xarxes socials que han circulat recentment suggerint que aquesta convivència podria considerar-se una "donació" subjecta a impostos, l'administració tributària assegura que mai s'ha considerat un risc fiscal que un fill, sigui menor o major d'edat, visqui a casa dels seus progenitors per qualsevol raó.
Des del departament de premsa d'Hisenda es recalca que no hi ha hagut canvis legals ni variacions en l'orientació de les actuacions administratives en aquesta matèria des de la instauració de l'IRPF durant la transició.
Per tant, la idea que l'Estat exigirà impostos a qui visqui "de franc" amb els seus pares és qualificada per les autoritats com un bulo de desinformació que busca donar una aparença jurídica falsa a una situació que no genera obligacions tributàries addicionals per als convivents.
Per la seva banda, el Sindicat de Tècnics d'Hisenda (GESTHA) segons ha recollit RTVE també descarta que aquesta situació pugui catalogar-se com una donació encoberta.
Segons la normativa vigent, no es generen impostos nous ni per al fill ni per als propietaris per compartir l'habitatge habitual, i la Llei de Successions i Donacions no conté cap referència que vinculi l'ús d'una propietat familiar amb el pagament d'aquest tribut.
La situació presenta matisos tècnics únicament en el cas de les segones residències. Si els pares cedeixen un habitatge que no és la seva residència habitual, ells han de declarar una imputació de rendes immobiliàries en el seu IRPF, que sol ser de l'1,1% o 2% del valor cadastral.
No obstant això, aquest és un impost que el propietari paga per la titularitat d'un immoble buit o cedit, i la seva quantia no varia perquè un familiar hi resideixi, mantenint la gratuïtat per al fill.
Per garantir la seguretat jurídica i evitar malentesos amb l'Administració, els experts suggereixen formalitzar la cessió gratuïta mitjançant un contracte de comodat o un document de precari.
Tot i que Hisenda no sol realitzar comprovacions en casos de convivència familiar, aquests documents previstos pel Codi Civil permeten acreditar que el fill ha adquirit el dret a usar l'immoble gratuïtament per un temps determinat, blindant l'operació davant qualsevol interpretació errònia de la llei.