Corre, corre i corre. El Barça d'Aleksander Sekulic és un equip amb molt ritme. Potser, massa. El projecte té bona pinta, però hi haurà moments complicats, perquè no serà fàcil encaixar tantes peces noves. En el primer partit de pretemporada, a Andorra, ja es van poder veure les virtuts i els defectes. Robinson i Gibson són els jugadors (bases) encarregats de plasmar les idees del tècnic eslovè a la pista i accelerar el joc. El tercer base, Juan Núñez, és una altra història. Més cerebral, no s'ajusta als paràmetres del nou Barça.
Núñez, de 22 anys, es va formar a les categories inferiors del Reial Madrid, club que va abandonar per fitxar per l'Ulm alemany. Fa dos anys, va arribar al Palau, avalat per Juan Carlos Navarro, aleshores mànager general. Va signar un bon contracte per tres anys, però els dos primers cursos ha jugat molt poc, víctima d'una greu lesió de genoll.
Futur complicat
Sentenciat Navarro, per a molts el principal culpable dels mals del Barça en els tres últims anys, el futur de Núñez era incert. Tanmateix, el fitxatge de Juani Marcos pel Murcia va facilitar la seva continuïtat. El madrileny sap que tindrà pocs minuts, però pot ser útil per calmar els partits. També sap que té poques opcions de prorrogar el seu contracte.
Núñez, superat a Manresa
Punter, Evbuomwan i Makoundou han estat baixa en el primer partit del Barça de l'era Sekulic, un tècnic que aposta per un bàsquet intens, amb atacs ràpids i molts llançaments triples. Els dos primers els van transformar Umude i Robinson en un equip que haurà d'ajustar bé les seves peces per competir per tots els títols, després d'incorporar 11 jugadors (Justin Robinson, Umoja Gibson, Agustín Ubal, Tyrese Martin, Stanley Umude, Olivier Nkamhoua, Tosan Evbuomwan, Josh Nebo, Olek Balcerowski, Yoan Makoundou i Justin Minaya).
Un Barça més jove
El Barça 2026-27 és un equip atrevit. Amb personalitat. I molt més jove. Xevi Pujol, el substitut de Juan Carlos Navarro, té clara la recepta i el model a seguir. Res a veure amb els constants canvis en els tres últims anys a la banqueta (Roger Grimau, Joan Peñarroya i Xavi Pascual) que comportaven rumbs diferents.
Mata de Tyrese Martin a Andorra
El Barça de Pascual era un equip molt ric tàcticament. Intens en defensa, buscava sempre la millor opció en atac, amb múltiples opcions. El de Sekulic és més simple, però també més atractiu per als espectadors. Aposta per un joc accelerat. No hi ha pausa possible, amb Robinson i Gibson corrent per tota la pista, alternant llançaments triples i de dos.
El partit d'Andorra
Intens en atac, Sekulic ha de millorar el rendiment defensiu del Barça, que va encaixar 48 punts contra l'Andorra (48-46) en una primera part trepidant en què Robinson va demostrar tenir més taules i coneixement del bàsquet europeu que Gibson. El partit (96-101) es va decidir a la pròrroga. Per part barcelonista van brillar Martin, Robinson i Brizuela.