El Barça d'handbol, campió de tot a Espanya i de la Champions, es reinventa any rere any. Estiu rere estiu. Sergy Hernández, Dadi Smarason i el jove Oriol San Felipe (procedeix de la pedrera) són les tres incorporacions de l'equip liderat per Antonio Carlos Ortega, substituts de Emil Nielsen, Domen Makuc i Antonio Bazán.
Ja no és el Barça l'equip més poderós econòmicament d'Europa. Ja no fitxa els millors jugadors del món i té problemes per retenir els seus cracks. Però Ortega no s'immuta. Sempre troba solucions, al mercat o a les categories inferiors del club. L'handbol i el futbol femení són, sens dubte, les seccions més exitoses d'un club turmentat per la crisi del bàsquet, que acaba de fitxar nou jugadors, un nou tècnic, un nou director esportiu i un nou directiu.
El gran canvi
Ortega va fitxar pel Barça, com a entrenador, fa cinc anys. Va ser la gran aposta d'Enric Masip, assessor de Laporta, per a la reeixida secció d'handbol. Pocs van entendre els acomiadaments de David Barrufet i Xavi Pascual.
Enric Masip diposita el seu vot a les eleccions del Barça al costat de Joan Laporta
El Barça va viure molts dies de glòria amb Xavi Pascual, amb un equip que va signar la temporada perfecta al curs 2021. No només va aconseguir el Barcelona els sis títols possibles (Lliga, Champions, Copa, Copa Asobal, Supercopa d'Espanya i Supercopa de Catalunya); també va guanyar els 61 partits que va disputar.
La sentència
Tres mesos abans, Joan Laporta havia guanyat les eleccions a la presidència del Barça. I un dels seus assessors, Enric Masip, va optar per un canvi radical a la secció més exitosa del club. El màxim dirigent va sentenciar Xavi Pascual i David Barrufet, els grans ideòlegs d'aquell equip invencible. El primer, des de la banqueta. El segon, des dels despatxos.
Xavi Pascual
Masip i Barrufet van coincidir en el millor Barça de la història. Eren companys, però no amics. Al contrari. Cadascú liderava un dels dos bàndols que convivien al vestidor. El primer sempre va tenir una gran sintonia amb Svensson i Garralda, entre d'altres. El segon, amb Iñaki Urdangarin i Barbeito.
Valero Rivera
Els acomiadaments de Pascual i Barrufet no van tenir un efecte devastador per a l'equip. Sí, per a alguns jugadors, que van lamentar la decisió del club. No l'entenien. Fa dos anys, Gonzalo Pérez de Vargas va passar factura. No va voler renovar el seu contracte i va fitxar pel Kiel.
Valero Rivera i Enric Masip aixequen la Copa d'Europa de 1991
El Barça, als anys 90, era el millor equip. També era el club més poderós. Valero Rivera va construir un equip indestructible amb jugadors de la pedrera i grans fitxatges. Avui, en canvi, les seccions viuen temps complicats. Ni fitxa els millors ni pot retenir les seves estrelles. Fa un any va marxar Pérez de Vargas. Aquest estiu ha marxat Emil Nielsen. I d'aquí a un any marxarà Dika Mem. El seu substitut serà el jove Julio Fis, del Granollers.
La pedrera del Barça
Ortega, un tècnic molt pragmàtic, assumeix que el Barça s'ha de reinventar cada estiu. Busca les millors alternatives al mercat i, sobretot, dona oportunitats als millors jugadors de la pedrera. Els germans Cikusa (Petar i Djorde) són dues peces imprescindibles per al bon funcionament de la màquina barcelonista. També van brillar Ian Barrufet i Aleix Gómez. El Barça és un equip amb ànima, amb molta personalitat, que es creix en les situacions més complicades.
Petar Cikusa, en un partit amb el Barça d'handbol
Als despatxos, el Barça compta amb Valero Rivera, com a assessor, i Xavi O'Callaghan, director de les seccions professionals del club i antic jugador de l'equip d'handbol. Ell no era una estrella. Ni formava part de cap bloc. Era l'antidiva, un jugador d'equip, molt sacrificat en defensa, i fidel sempre a l'entitat, set vegades campió d'Europa. Amb ells va començar tot i el Barça segueix sent el club més temut i admirat d'Europa.