L'allau d'estrelles que han fet un lleig al Barça de bàsquet: destí NBA, Dubai o Reial Madrid
El club blaugrana ha estat incapaç d'atreure els grans cracks del mercat, que han descartat el seu aterratge al Palau per decantar-se per altres opcions
Notícies relacionades
- Acord total després de l'anunci de Sekulic: el setè fitxatge del Barça de bàsquet ja és oficial
- La revolució del Barça de bàsquet pren forma: nou entrenador com a substitut de Xavi Pascual i vuit fitxatges
- Sekulic i Balcerowski, imminents: el Barça de bàsquet ultima el setè fitxatge per al nou entrenador a cost zero
- L'estrella que se'n va a l'NBA i posa el Reial Madrid de bàsquet en problemes: Rumb al Barça?
El Barça de bàsquet travessa un moment delicat. Ja són tres les temporades consecutives en què els culers s'han quedat en blanc. Això ha empès Joan Laporta a tallar d'arrel i posar en marxa una revolució que comença amb la presa de decisions dràstiques. Més de mitja plantilla ha marxat, s'han anunciat vuit fitxatges i aviat s'oficialitzarà el novè. Nou entrenador, nou director esportiu que començarà a partir del 2 d'agost, nou directiu responsable de la secció i fins i tot nou cap de premsa. L'únic que no és nou és la facilitat que tenen les grans estrelles per fer un lleig al projecte blaugrana.
L'actual situació econòmica és un dels impediments que dificulta la configuració d'una plantilla més competitiva. El Barça tindrà 36 milions de pressupost per a salaris esportius aquest curs, un increment notable respecte a la temporada passada (van començar amb 28,7 milions que es van incrementar a 32 amb el fitxatge de Xavi Pascual) però encara insuficient per competir amb els equips més poderosos d'Europa. El Reial Madrid, per exemple, rondarà els 50 milions d'euros de pressupost brut total, mentre que el Barça, sumant les despeses d'explotació, estarà en 42/43 milions.
Un estiu accidentat
Hi ha una motivació econòmica que se suma a una gestió erràtica els darrers anys, amb Juan Carlos Navarro al capdavant de la secció i Mario Bruno Fernández com la seva persona de confiança, màxim responsable en qüestions de contractació. Tres entrenadors diferents en tres temporades (Grimau, Peñarroya i Pascual) i plantilles transformades de dalt a baix amb una mitjana de cinc o sis canvis per curs. Això ha desembocat en un Palau Blaugrana cada cop més crític, que sembla estar en guerra constant amb la junta directiva. Un còctel molotov que actua com a repel·lent per a les grans estrelles, que trien altres destins.
Sylvain Francisco, durant un encontre entre el Zalgiris Kaunas i el Baskonia.jpeg EFE
La llista d'aquest darrer estiu és molt llarga. Va començar amb Sylvain Francisco (28 anys), que va signar un contracte amb el Barça al gener i, a causa d'un canvi de representant al març, l'esmentat acord va quedar anul·lat. Francisco s'havia compromès amb el Barça però volia jugar a l'NBA. Finalment, ni una cosa ni l'altra. Va fitxar per l'ASVEL Villerbaunne de Toni Parker però, a causa de recents problemes econòmics, sembla que farà les maletes rumb al Panathinaikos. Davant la seva fugida, el Barça s'ha reforçat amb Justin Robinson i Umoja Gibson, que juntament amb Juan Núñez governaran la posició de 1 en el nou Barça de bàsquet de Sekulic.
El somni de l'NBA
Similars són els casos de Nadir Hifi (24) i Alpha Diallo (29). Tots dos van negociar amb el Barça i van mostrar interès, però van decretar que el seu principal objectiu era tornar a l'NBA, cosa que els va allunyar irremeiablement del Palau Blaugrana. A diferència de Francisco, cap dels dos va arribar a signar un contracte de blaugrana, tot i que tots dos van estar a prop de fer-ho. Eren les tres prioritats per a les posicions exteriors (Francisco), escorta (Hifi) i aler (Diallo).
Nadir Hifi, en un partit de l'Eurolliga amb el Paris Basketball EFE
Kevin Punter, defensat per Alpha Diallo a Mònaco EFE
No obstant això, sembla que només un d'ells aconseguirà complir el seu somni de fer el salt al bàsquet estatunidenc. Diallo aterrarà als Denver Nuggets de Nikola Jokic després de signar un contracte d'un any a raó d'1,4 milions de dòlars, però Hifi, que va confessar que la seva "única opció per al futur" era l'NBA, està més a prop de fitxar pel València Basket que de creuar l'Atlàntic.
El cas esperpèntic de Moses Wright
Dos més que, posteriorment, van negociar amb el Barça per reforçar la posició d'aler van ser Timothé Luwawu-Cabarrot (31) i Isaac Bonga (26). El primer va arribar a donar el "sí vull" al Barça per telèfon, però va fer marxa enrere en menys de 48 hores. Veia amb bons ulls estar al Barça al costat de Paolo Galbiati, però coincidint amb el "no" del Barça al tècnic italià, l'aler francès va anar a negociar amb el Reial Madrid. Sembla que va al·legar que el Baskonia tenia un dret de tempteig i no volia arriscar-se a quedar-se un altre any a Vitòria si els bascos igualaven l'oferta. El de Bonga va ser menys intens i ràpidament es va decantar per l'interès del Panathinaikos. Tots dos buscaven una millor oferta, però un la va trobar a Madrid i l'altre a Grècia.
Timothe Luwawu-Cabarrot, jugador del Baskonia REDES
Isaac Bonga
Moses Wright, pivot del Zalgiris REDES
Més forta, encara, semblava l'aposta del Barça per Moses Wright (27). Tanmateix, l'oferta econòmica tampoc era la més alta en aquest cas. Mario Bruno li va oferir una fitxa d'1,8 milions bruts que, molt aviat, va ser superada. En aquest cas per l'Olimpia Milano, que li va oferir 2 milions nets al poderós pivot. En aquest cas, existeix i encara és vàlid el contracte signat amb el Barça, però als despatxos del Palau donen Wright per perdut. El club català només havia de pagar 100.000 dòlars de clàusula al Zalgiris i, probablement, els acabarà pagant, ja que el contracte és ferm. El que passa és que després el Milano abonarà els 900.000 euros de la nova clàusula del Barça. I adéu. Almenys, deixarà diners a la caixa.
El nou base es fa pregar
Un altre jugador a qui va tantejar Mario Bruno va ser l'estrella de la Lliga Endesa, Jean Montero (23), que va mutilar el Barça a les finals amb el València Basket. El jugador porto-riqueny va escoltar l'oferta blaugrana, però la diferència econòmica era tan gran amb el que li ofereix l'Olympiacos que no hi va haver gaire discussió. Un altre que se'n va a Grècia.
Jean Montero i Pedro Martínez al Barça bàsquet-València Basket de l'ACB EFE
Mike James, en un partit de l'Eurolliga amb el Mònaco EFE
Mike James, en canvi, és l'excepció que confirma la regla. L'únic que, estant ja tècnicament fitxat pel Barça, farà les maletes no per voluntat pròpia, sinó per exprés desig blaugrana. El nou model de plantilla que pretén dissenyar un Pujol, que encara no és treballador blaugrana, consisteix a imitar el València del curs passat amb un bàsquet molt físic, dinàmic, ràpid i alegre. Per això, s'aposta per talent jove i musculat. Mike James, de 36 anys, no encaixa en aquests plans, per la qual cosa, finalment, ha signat un contracte de dos anys amb l'Anadolu Efes.
L'NBA dessagna el Reial Madrid
Sí encaixaria en canvi Mario Hezonja, tot i que ja en té 31. Els mateixos que el seu relleu al Reial Madrid, Luwawu-Cabarrot. L'aler croat ha dit adéu a la casa blanca perquè, precisament, també vol provar sort, per segona vegada, a l'NBA. Té l'espina clavada i aviat serà jugador dels Cavaliers o els Warriors. Si, finalment, cap d'ells apostés per ell, podria tornar a Europa com a agent lliure, però no sembla un escenari probable.
Miles Norris defensa Mario Hezonja durant el clàssic de bàsquet EFE
Un altre jugador que perd el Reial Madrid perquè posa rumb a l'NBA és Trey Lyles, que jugarà als Timberwolves. Lyles i Hezonja van ser peces clau de l'equip el curs passat, tot i que finalment no van guanyar cap títol. Sergio Scariolo va ser acomiadat, però es va vendre la seva sortida com de "mutu acord". També marxen David Kramer, Alex Len i Maddy Sissoko. A canvi, el club ja ha fitxat Jaime Pradilla i Mikael Jantunen, a més del ja esmentat Luwawu-Cabarrot. El club blanc també ha renovat Sergio Llull, als seus 38 anys, i ha tancat el prometedor fitxatge de Pedro Martínez com a entrenador.
Shengelia llença la tovallola
El Barça, davant tantes baixes, s'ha reforçat amb fins a vuit nous fitxatges, una llista que, segons ha pogut saber Culemanía, s'ampliarà a nou després de la propera incorporació de Tosan Evbuomwan. La contractació del polivalent ala-pivot de 25 anys neix de la urgència de blindar la posició de 4 després de la sorprenent marxa de Tornike Shengelia, qui, segons informa encestando.com, es reunirà amb Xavi Pascual a Dubai.
Tosan Evbuomwan, el novè fitxatge del Barça de bàsquet G-LEAGUE
Toko Shengelia es lamenta durant un partit del Barça de bàsquet contra el València Basket EFE
L'interior georgià, de 34 anys, vol competir per aixecar la seva primera Eurolliga i no veu en el Barça de bàsquet un projecte prou competitiu com per aconseguir el seu objectiu. És per això que, després d'estudiar diverses propostes (Fenerbahçe, Partizan, Olympiacos i Dubai), Shengelia ha pres la decisió de pagar la seva clàusula de rescissió (900.000 euros) i seguir el mateix camí que el tècnic de Gavà.
Rentat de cara
La marxa de Toko eleva la xifra de baixes a nou jugadors, que, de manera racional, seran substituïts per nou cares noves. Olivier Nkamhoua (ala-pivot, 26 anys), Justin Robinson (base, 28 anys), Josh Nebo (pivot, 29 anys), Umoja Gibson (base, 28 anys), Agustín Ubal (escorta, 23 anys), Stanley Umude (aler, 27 anys), Olec Balcerowski (pivot, 25 anys), Tyrese Martin (aler, 27 anys) i Tosan Evbuomwan (ala-pivot, 25 anys) s'uneixen al nou projecte d'Aleksander Sekulic per donar-li un rentat de cara a la secció i, sobretot, començar una nova era al Palau Blaugrana governada per una joventut imponent.
Tyrese Martin, amb els Brooklyn Nets NBA
Nkamhoua posa amb una bufanda del Barça
I és que la renovació vital de la plantilla culer és igual de profunda que evident. Sis de les nou sortides comporten la marxa d'un jugador major de 30 anys. Són els casos de Nico Laprovittola (36), Tomas Satoransky (34), Youssoupha Fall (31), Willy Hernángomez (32), Will Clyburn (36) i Tornike Shengelia (34). Només Miles Norris (26), Myles Cale (27) i Juani Marcos (26) abandonen el Barça de bàsquet en el seu prime físic, segons l'edat.
Nicolás Laprovittola xoca la mà amb una aficionada després del Barça de bàsquet-La Laguna Tenerife FCB
