Vezenkov, en un partido con Olympiacos
Seccions

Sasha Vezenkov explica el seu calvari al Barça de bàsquet: “No el saludaré. Ni tan sols li diré hola”

L’ala-pivot recorda amb estima la seva etapa al Palau, però expressa la seva decepció pel tracte que va rebre d’un entrenador

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Sasha Vezenkov va néixer a Xipre, va jugar a Espanya i va triomfar a l’NBA. L’ala-pivot no oblida el seu passat al Barça. En general, en guarda un bon record, però no així del seu últim entrenador: Svetislav Pesic. Tan dolenta va ser la seva relació amb el serbi, que no té cap problema a afirmar que no el saludarà si algun dia es retroben.

"Al Barça em van cuidar quan era un dels jugadors més joves de l’equip", destaca Vezenkov, en declaracions a Basket News. L’actual jugador de l’Olympiacos, però, afegeix immediatament: "No puc ser hipòcrita. A Pesic no li saludaré, ni tan sols li diré hola. Com a entrenador, és molt bo i ha tingut molts èxits".

Època complicada

L’ala-pivot assumeix que va arribar molt jove al Barça, amb molt marge d’aprenentatge. Va arribar al Palau, a més, en una època complicada. "En general, no guardo rancor i intento analitzar els meus errors, si no vaig estar al nivell que havia d’estar o podia haver estat. Quan arribava a casa, pensava a parlar amb ell directament i dir-li que era injust amb mi. O dir-li que m’estava fent passar una mala estona".

Vezenkov va ser un jugador molt important amb Sito Alonso. Promediava 19 minuts per partit a la Lliga Endesa. Amb l’arribada de Pesic, en canvi, les bones sensacions es van difuminar. Va passar de gaudir a patir al Barça.

La decepció

"En el meu tercer any al Barça van passar alguns problemes amb certs entrenadors. Aquell any, les relacions humanes es van posar a prova. Pot ser que et tractin injustament, que l’entrenador tingui algun problema amb tu, però la paciència i la cortesia són essencials", explica Vezenkov.

"Vaig intentar demostrar la meva vàlua als entrenaments. Sempre era el primer a arribar i l’últim a marxar. Era allà per a l’entrenador, i si no em posava a jugar, no passava res. Ja trobaria la manera", sentencia l’ala-pivot internacional, un dels cracks que no va triomfar al Barça i després van tenir bons números a l’NBA.