Els canvis tàctics que expliquen la victòria del Reial Madrid sobre el Barça: Mourinho s'inspira en el PSG de Luis Enrique

Queda lluny la imatge de Kylian Mbappé sense saber per què havia quedat en fora de joc. En cada clàssic, el FC Barcelona deixava tancat el davanter del Reial Madrid que, aquesta vegada sí, va marxar d'un clàssic amb una victòria i un doblet al seu compte particular. José Mourinho no és Xabi Alonso ni Álvaro Arbeloa i va estudiar molt bé a Hansi Flick, que va reconèixer la millora de l'etern rival.

"Sense pilota és millor que abans", va dir el tècnic del Barça sobre el Reial Madrid després de caure per un gol a dos al Spotify Camp Nou. I és que el conjunt blanc ha anat millorant amb el pas de les setmanes, fins a, amb el triomf del passat diumenge, assolir les cinc victòries consecutives. L'última, inspirant-se en el París Saint-Germain de Luis Enrique.

El doble pivot de Mourinho

Mourinho ja sap que no pot ajuntar dos perfils físics al doble pivot. Ha de combinar talent i potència. "La parella Bernardo-Güler no la faig. Només en situacions desesperades. I la de Camavinga i Tchouameni també només en moments específics. M'està agradant i penso que a la gent de darrere, per construir millor, li agrada més aquest mix de talents que ens dona equilibri per defensar i més qualitat a l'hora de sortir", va explicar The Special One.

I així va ser. Bernardo va acompanyar Tchouaméni i va donar organització al Reial Madrid. Arda Güler va jugar com a fals extrem, deixant-li la banda a Fede Valverde. L'equip blanc va ser molt disciplinat, com ho són Vitinha, un jugón, i Joao Neves, un gos de presa que arriba a tot arreu.

Una pressió molt alta

Defensant, a la primera meitat, el Reial Madrid també va ser semblant al PSG. La línia de pressió va ser molt alta, excepte quan Kylian Mbappé no saltava. A més, quan li tocava sortir amb la pilota jugada, va trobar la mateixa solució que el campió d'Europa de Luis Enrique. Les bandes estaven alliberades, ja que els extrems, Anthony Gordon i Lamine Yamal, corrien cap als centrals.

Per això, tant Xavi Espart com Joao Cancelo havien de fer molts metres fins arribar al lateral rival, que rebia amb comoditat. És llavors quan el Reial Madrid podia córrer i era molt perillós. Jude Bellingham va enllaçar el mig del camp amb l'atac a la perfecció i va donar velocitat en les transicions, venint a rebre i desmarcant-se a l'esquena.

Les desmarcades dels migcampistes

Mourinho va donar amb la clau a la roda de premsa: "Contra el Barça és difícil per a l'atacant atacar l'espai. Moltes vegades està en fora de joc i el porter està donant cobertura. Si el moviment ve de segona línia, com ha fet Camavinga, com ha fet Bellingham, és més difícil". Així va arribar el gol definitiu de Mbappé.

A la segona meitat, amb un Barça més dominador, el Reial Madrid va ser un cadenat. Va tancar molt bé per dins i no va deixar espai per maniobrar ni a Lamine Yamal ni a Raphinha. El marcador, per això, va ser ajustat. I això que a l'equip blaugrana li faltava "frescor", tal com va reconèixer Flick després del clàssic.