Las bolas de un sorteo de la Champions League
Reial Madrid

La teoria de les "boles fredes" de la Champions que afavorien el Reial Madrid als sortejos torna a sortir a la llum: "A la UEFA tallaves el bacallà"

El periodista José Miguel Villarroya lamenta l'allunyament del club blanc amb l'ens que presideix Aleksander Ceferin arran de la Superlliga

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

El Reial Madrid va posar fi el 2024 a una era daurada de títols a Europa amb la quinzena Lliga de Campions. Des de llavors, malgrat el fitxatge astronòmic de Kylian Mbappé, assenyalat com a hereu de Leo Messi i Cristiano Ronaldo, l'equip madridista no ha pogut aixecar cap títol important. Ni Lliga ni Copa ni Champions. En lloc de posar ordre al galliner al camp, el conjunt blanc i la seva afició lliuren la guerra contra les institucions.

Per exemple, la pancarta més recent mostrada al Santiago Bernabéu: "No és futbol, són Tebas i Negreira". El club blanc segueix obstinat a culpar el FC Barcelona i els pagaments a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, de les seves desgràcies esportives. En una tertúlia amb Siro López, el periodista José Miguel Villarroya lamenta aquestes guerres institucionals infructuoses que han posat l'entitat madrilenya en contra dels ens amb els quals tenia complicitat abans. L'excomunicador esportiu recorda els anys sobre les teories conspiranoiques de les "boles calentes i les boles fredes", quan el Madrid "tallava el bacallà" a la UEFA.

La guerra de la Superlliga

Per començar, el 2021, el Reial Madrid va emprendre una aventura de la Superlliga contra la UEFA i l'ECA (Associació de Clubs Europeus) en la qual es va quedar sol. Barça, Atlètic de Madrid, Manchester United, Manchester City, Liverpool, Chelsea, Arsenal, Tottenham, Juventus, Inter de Milà i Milan van participar inicialment en una travessia plena d'incertesa. Els clubs de la Premier League van saltar del vaixell a la primera de canvi. Els van seguir els equips de la Sèrie A i l'Atleti. El Barça va ser l'últim a abandonar el projecte el febrer de 2026.

Anas Laghrari, al costat de Florentino Pérez, en una reunió sobre la Superlliga

Anas Laghrari, al costat de Florentino Pérez, en una reunió sobre la Superlliga EFE

"Hi ha altres guerres a les quals no hauries d'haver anat, o hi has anat malament, perquè la Superlliga es veia per on anava i com acabaria. Com ha acabat? Com dèiem alguns des del minut zero. Si t'han recollit és perquè ets el Madrid i dónes molts diners, per això t'han recollit i t'acceptaran quatre 'patochades' del que hi havia allà a la Superlliga, però has perdut la guerra, perquè és una guerra perduda des del minut zero. Així de clar", lamenta Villarroya sobre el seu vaticini pessimista.

"Butragueño es passejava a la UEFA"

Temps enrere, no era així. "Tu a la UEFA tallaves el bacallà. Si vols puc explicar les boles calentes i les boles fredes, i els arbitratges que tenies a UEFA. I Butragueño com es passejava a UEFA com si fos la mà dreta de Ceferin. Doncs això ho has perdut tu, amb la patochada de la Superlliga. Era una guerra que estava perduda d'entrada quan a l'ECA feies el que et donava la gana. Qui et va seguir? Ningú", explica el periodista i professor universitari. Emilio Butragueño, llegenda madridista, exerceix de director de relacions institucionals del club des de 2009.

Villarroya apel·la a l'expressió "tallar el bacallà" per referir-se al poder institucional de què gaudia el Reial Madrid dècades enrere als estaments rectors del futbol europeu. Amb el projecte de la Superlliga, un enfrontament directe contra la UEFA i l'ECA, la institució espanyola ha perdut el favor d'ambdós ens. Si bé el projecte ha quedat aparcat, les relacions encara no passen pel seu millor moment. Els dirigents madridistes ni tan sols van assistir a la recent assemblea de l'EFC (European Football Clubs), nova denominació de l'ECA.

David Villa i Thierry Henry, al sorteig de la Lliga de Campions 2026-27

David Villa i Thierry Henry, al sorteig de la Lliga de Campions 2026-27 EFE

Sobre les boles calentes i les boles fredes, abans que l'algoritme substituís la mà innocent, les sospites de tripijoc envoltaven cada sorteig de la Lliga de Campions. Aquesta teoria al·ludeix a un suposat escalfament o refredament de les boles per provocar o evitar enfrontaments directes. Així, l'encarregat d'extreure el paper amb el nom de cada equip, podria distingir les boles per manipular el resultat de la loteria.