Publicada

L'Spotify Camp Nou va passar de la por a l'èxtasi. De renegar d'un Barça apàtic i erràtic a celebrar una remuntada èpica. En 20 minuts espectaculars, l'equip de Hansi Flick va remuntar un partit que amenaçava ruïna i manté el Reial Madrid a tres punts. Els gols de Gerard Martín, Fermín i el autogol de Pau Navarro van canviar la cara del campió en una segona part memorable. A la primera, el Villarreal va posar mà a un Barcelona inicialment adormit i després desquiciat, després d'un penal fallat per Lamine Yamal.

L'endemà de la remuntada del Reial Madrid contra el Celta, el Barça es va superar contra el Villarreal. Flick anava com una moto a la banqueta en un partit resolt gràcies a l'amor propi dels seus futbolistes, però, sobretot, al caràcter guanyador d'Éric García i al lideratge de Pedri. El canari va assumir el comandament sense complexos i el Barcelona va rescatar la seva millor versió.

Un inici horrorós

Flick, condicionat per les baixes de Christensen i Espart, per les molèsties de Cubarsí i per un Jules Koundé que acaba de rebre l'alta mèdica, s'ha encomanat, una vegada més, a Frenkie de Jong com a defensa. Aquesta vegada, com a central, amb Éric García a la banda dreta, davant un Villarreal amb Mikautadze com a principal amenaça.

Pedri, envoltat de jugadors del Villarreal EFE

El Barça ha començat fred, com el Camp Nou, cada vegada amb més seients buits pels preus abusius de les entrades, i el Villarreal ha colpejat molt aviat, amb una impressionant canonada de Buchanan que ha sorprès Joan García i una contra perfectament culminada per Oluwaseyi que ha constatat la fragilitat defensiva del campió.

Penal fallat per Lamine

Set minuts horrorosos, espantosos, han condicionat el Barça, més entusiasta que cerebral per intentar ficar-se al partit. I la millor ocasió l'ha tingut Lamine Yamal, a mitja primera part, però ha fallat un penal comès sobre ell mateix que ha assenyalat el VAR.

Lamine Yamal es lamenta per un penal fallat al Barça-Villarreal EFE

El Barça apretava les dents, però no trobava la fórmula del gol, amb Lamine i Raphinha desencertats, amb Fermín més apagat que de costum i amb Adeyemi molt erràtic. El Villarreal, ben ordenat en defensa, resistia les embranzides barcelonistes sense grans ensurts, tot i que cada vegada estava més pendent de protegir la seva porteria que d'incomodar Joan García com havia fet en els seus minuts de glòria.

El segon acte

El segon acte ha començat amb un Barça desbocat, però massa ansiós, molt desencertat als metres finals. I tanta insistència ha tingut recompensa, després d'un servei de cantonada culminat per Gerard Martín amb un cop de cap molt ortodox, propi d'un davanter centre molt top.

Gerard Martín celebra el seu gol al Villarreal FCB

El partit entrava en una nova dimensió. Al Villarreal se li va fer de nit molt aviat i el Barça es va treure tots els seus complexos. Una recuperació a prop de Joan García de Raphinha ha acabat segons després amb el gol de l'empat de Fermín, després de culminar una assistència de Lamine Yamal en una contra molt ràpida. Preludi, poc després, de l'autogol de Pau Navarro després d'una centrada d'Éric García, cada dia més líder.

Flick, curiosament, no ha mogut la banqueta en els moments més delicats. Després del tercer gol ha donat entrada a Olmo i Gordon i Fermín i Adeyemi en un Camp Nou, ara sí, desbocat que ha patit fins al final per celebrar tres punts d'or.

iñigo perez.