Les tres alternatives que gestiona Hansi Flick per substituir Rodri contra l’Atlètic al Metropolitano
L’entrenador de Heidelberg ha rebut un dur revés amb la lesió del migcampista madrileny, que es perdrà el retorn al que va ser el seu estadi durant una temporada
Notícies relacionades
- Hansi Flick rep la pitjor notícia a l'entrenament del Barça: lesió molt sensible i un mes de baixa
- La renovació de Raphinha posa en risc el fitxatge més buscat per Deco per al mercat d'hivern del Barça
- Hansi Flick revela l'estat de salut de Rodri i sembra dubtes amb el futur de Frenkie de Jong com a titular del Barça
Rodri Hernández no tornarà a trepitjar el que va ser el seu estadi. Almenys, de moment. L’internacional espanyol, flamant fitxatge del FC Barcelona durant el passat estiu, ha patit una lesió al bíceps femoral de la cama dreta que li impedirà jugar aquest diumenge contra l’Atlètic de Madrid. Rodri va militar una temporada, la 2018-19, a les ordres del Cholo Simeone i va gaudir d’una infraestructura, la de l’Estadi Metropolitano, que estava acabada d’estrenar (setembre de 2017). Més temps va estar vinculat al club blanc-i-vermell en la seva etapa de formació: durant sis anys va jugar a la pedrera de l’Atleti. La lesió que va patir ahir a la nit contra l’Aston Villa li impedirà trepitjar aquest diumenge la gespa del que va ser el seu equip.
És un dur contratemps per a Rodri, convertit en un pilar imprescindible per als esquemes del primer equip del Barça, però també per a Hansi Flick, ja acostumat a comptar amb la seva presència als onzes. El tècnic de Heidelberg, per sort, té altres tres bales a la recambra que podran fer la seva funció contra l’Atlètic. El problema és que cap d’elles sembla oferir les mateixes garanties que Rodri i l’escenari al qual s’enfronta el Barça és imponent: al vestidor culer hi ha ganes de revenja.
Marc Bernal, candidat número 1
La més lògica, a priori, per com s’ha desenvolupat la temporada fins ara és l’opció de Marc Bernal. El jove canterà culer, de la ja famosa generació 2007, encarna a la perfecció el que ha de ser el migcentre del Barça. Únicament els seus orígens, com a mitjapunta a la Masia, el porten de tant en tant a estirar-se i aparèixer amb perill a la zona atacant. És, per tant, un perfil físic i solvent amb la pilota que té, a diferència de Rodri, més tendència a pujar a l’atac. Això pot ser positiu davant rivals tancats i una mica més perillós contra contrincants veloços en transició, on podria posar l’equip en problemes si perd la posició.
Marc Bernal s’exercita a l’entrenament del Barça del 7 d’octubre de 2026 FCB
A favor de Bernal cal dir que el Barça va començar com un tret aquest any amb ell com a titular i sempre va guanyar abans de l’aturada de seleccions: Elx (0-5), Athletic (2-0) i Rayo (5-2). Els tres partits es van jugar a l’agost. Com ja li va passar el 2024, va deixar de ser titular després de la jornada 3. Aquell any, per culpa d’una greu lesió. Aquest any, per l’arribada de Rodri. Va tornar a la titularitat contra el PSG i el Barça va rebre la primera derrota del curs (4-2). Aquest dimarts, davant l’Aston Villa, va jugar els segons 45 minuts i va estar a bon nivell.
Frenkie de Jong, candidat número 2
La segona alternativa la representa Frenkie de Jong. El todocampista neerlandès ha tornat després d’una lesió de tres mesos llargs i se sent en plena forma per ajudar l’equip com a titular. Així ho va declarar a la zona mixta després del partit contra l’Aston Vila, on va dir estar preparat per jugar els 90 minuts i també va confessar que se sent més còmode jugant al centre del camp. Tot i que va reconèixer que està disposat a ajudar a la posició que sigui, sempre pel bé de l’equip, De Jong va assegurar que creu que el seu millor nivell el pot donar a la medul·lar. El tema dels minuts el va deixar en mans de Flick després d’aclarir que ell se sent preparat.
Frenkie de Jong dona ordres als seus companys durant el Barça-Aston Villa EFE
De Jong ofereix més control de pilota que Bernal, tot i que a vegades adorm els partits i alentix el joc per la seva dificultat per fer córrer la pilota mitjançant passades ràpides. Atesora també més experiència i ha demostrat entendre’s amb Pedri els darrers anys. És una opció que guanya pes després d’haver participat ja als tres últims partits: va reaparèixer per jugar uns pocs minuts contra el Reial Madrid al clàssic, es va postular com a kaiser de la defensa al costat de Cubarsí davant l’Alabès durant 82 minuts i, davant l’Aston Villa, va entrar en substitució de Pedri per jugar l’última mitja hora. Va in crescendo i podria ser titular al Metropolitano.
Gavi, el candidat número 3
Menys opcions sembla tenir Gavi. El jove crack de Los Palacios no aconsegueix consolidar-se amb un lloc important a les ordres de Hansi Flick. El tècnic de Heidelberg parla sempre meravelles d’ell, especialment sobre el seu cor i implicació, però futbolísticament parlant mai ha figurat entre els seus favorits. El jove canterà, de l’any 2004, ha patit amb les lesions durant les dues últimes temporades. Aquesta temporada, només ha estat titular en dos partits: contra l’Elx (0-5) i contra el Getafe (3-0).
Gavi i Dani Olmo, en un entrenament del Barça EFE
Tot i ser titular als partits amb porteria a zero, Flick li ha donat poques oportunitats i només porta 211 minuts jugats. Menys de la meitat que Bernal (505) i molts menys que els mitjapuntes Fermín (936) i Olmo (516), que ja porta diversos partits de baixa. Només Fariñas (172), Balde (124) i De Jong (118) estan per darrere, sense comptar porters i fitxes del filial. És el menys especialista per exercir de migcentre posicional i el que té menys alçada, tot i que ho compensa amb molta intensitat i caràcter. La temporada passada, quan li va tocar jugar de 6, no ho va fer malament, però no sembla que vagi a ser l’escollit aquest diumenge.
Ganes de revenja
Al vestidor culer hi ha ganes de revenja contra l’Atlètic. Encara couen les eliminacions tant a Copa com a la Champions League. Totes dues van ser eliminatòries a doble partit, semifinals de Copa i quarts de final de la Champions. El Barça va sortir escaldat en les seves visites al Metropolitano i no va aconseguir fer la gesta de la remuntada. Éric García va acabar expulsat a l’anada del partit de Copa (4-0) i, també, a la tornada de Champions (1-2). Pau Cubarsí, per la seva banda, va veure la targeta vermella a l’anada de Champions (2-0). Una falta d’últim home que va acabar en un gran gol de falta de Julián Álvarez.
Kovacs ensenya la targeta vermella a Pau Cubarsí al Barça-Atlètic de Madrid de la Champions League EFE
La falta d’Eric García a Alexander Sorloth que li costa la targeta vermella a l’Atlètic de Madrid-Barça de Champions EFE
En aquests moments, el Barça lidera la classificació de Lliga amb només dos punts d’avantatge sobre el seu rival de diumenge. Per tant, el del Metropolitano no és un partit més, sinó que estarà en joc el lideratge a la taula classificatòria. L’onze que triï Flick serà clau per plasmar un bon partit en un escenari que sol oposar resistència. Sense Rodri, hi ha tres noms que es postulen per acompanyar Pedri a la medul·lar: Bernal, Frenkie i Gavi.
