El Barça és una màquina de marcar gols. És un equip tan atrevit com exquisit. A vegades, però, peca d'ansietat. Va passar a Istanbul. Potser contagiat per la passió de l'Ali Sami Yen, el grup de Hansi Flick va ser massa vertical a la primera part. Va faltar pausa. I, després del gol turc, l'equip es va ensorrar fins que Pedri va recuperar el comandament de les operacions. Amb l'ajuda de Rodri.
"Vam ser massa verticals", va argumentar Flick. Amb Fermín al camp, tot s'accelera. Per sort, Pedri i Rodri posen la pausa quan el Barça necessita ordre. En diverses ocasions, els dos migcampistes van fer gestos explícits als seus futbolistes perquè es calmessin.
L'orquestra culer
El Barça va perdre diverses pilotes a la primera part que van facilitar les contres locals. Al descans, Flick va intervenir. Va demanar intensitat, però també cap i l'equip va arrossegar un Galatasaray que es va quedar sense forces. Rodri i Pedri van ser els directors de la simfonia barcelonista, molt millor sincronitzada.
Rodri en el partit contra el Rayo Vallecano
Flick va donar llum verda al fitxatge de Rodri per fer un nou salt de qualitat. En la seva primera temporada al club, el tècnic va apostar per un futbol ofensiu, amb poca pausa, atacs ràpids i una pressió molt alta. Era un Barça letal. El control no era prioritari.
El primer canvi
La temporada passada, Flick ja va canviar el seu pla inicial. Va introduir matisos, sobretot quan futbolistes com Raphinha estaven lesionats. En alguns partits va apostar per quatre migcampistes. Va donar més importància al control per evitar pèrdues. El Barça va gestionar molt millor els partits. Va ser menys explosiu, però més pragmàtic i intel·ligent.
Frenkie de Jong, contra el Villarreal
En el curs actual, Flick té més registres. Amb una plantilla més àmplia, pot alternar els dos models. Amb Raphinha en estat de gràcia, el Barça ha fulminat els seus rivals en un tres i no res. A Istanbul, però, l'entrenador del Barça va demanar més pausa, més elaboració, i l'equip també va trobar el camí del gol.