La màquina letal de Hansi Flick iguala les vuit victòries del ‘Tata’ Martino: el millor inici de la història del Barça
L’equip blaugrana suma 24 punts de 24 possibles després de guanyar el Getafe i afronta la temporada més il·lusionant amb un futbol sublim que enamora el barcelonisme
Notícies relacionades
- Hansi Flick reivindica el jugador més infravalorat del Barça i elogia dos fitxatges de Deco
- Un Barça molt sobrat: el líder suma el ple a vuit a la Lliga sense Raphinha ni els gols de Lamine
- Ni Lamine ni Gabriel Jesús: el davanter del Barça que s'estrena com a golejador en la vuitena jornada de Lliga
Ple a vuit. El Barça de Hansi Flick és una trituradora. Suma 24 punts de 24 possibles, amb 34 gols en vuit partits, després de guanyar el Getafe. Les xifres són impressionants i el joc, seductor. Poques vegades, l’afició barcelonista tenia tan bones sensacions. Funciona l’equip del tècnic alemany i encalla el Reial Madrid de José Mourinho.
El Barça ha començat la Lliga com una moto. Ha igualat el millor inici, signat pel Barça del Tata Martino, però aquell equip no emocionava. No seduïa. El tècnic argentí, una aposta personal de Sandro Rosell, mai va comprendre la dimensió del club barcelonista i, sobretot, la necessitat de jugar bonic. Al Spotify Camp Nou guanyar és important, però també importen les formes. I molt.
El fitxatge del Tata Martino
Fa 13 anys, Rosell va fitxar Martino com a solució d’emergència després d’agreujar-se la malaltia de Tito Vilanova, el tècnic que va dirigir el Barça de la temporada 2012-13. El Barça dels 100 punts. L’entrenador argentí va ser una aposta personal de l’aleshores president blaugrana. Una aposta tan arriscada com erràtica.
Sandro Rosell, en una imatge d'arxiu REDES
Amb Martino d’entrenador, i Neymar com a soci de Leo Messi, el Barça va guanyar la Supercopa a l’estiu i va començar la Lliga amb vuit victòries. Guanyava, però no convencia l’equip. El tècnic no va comprendre la idiosincràsia del soci barcelonista ni les crítiques quan tot semblava anar bé. Aviat es van qüestionar els seus mètodes i el Barcelona va perdre una Lliga que hauria conquerit si Mateu Lahoz hagués donat per bo un gol legal de Leo Messi a l’últim partit de Lliga contra l’Atlètic, que es va proclamar campió empatant al Camp Nou (1-1).
El Tata Martino
El llegat de Pep Guardiola
Avui, el Barça és una altra història. El record de Pep Guardiola i la seva meravellosa obra (14 títols de 19 possibles en quatre anys) queda ja molt lluny. Rosell va ser substituït per Josep Maria Bartomeu, màxim dirigent barcelonista entre 2014 i 2020. Al març de 2021 va tornar Joan Laporta a la presidència d’un club en crisi esportiva i econòmica.
Messi celebra el seu gol a Wembley EFE
Cinc anys després, la salut econòmica del Barça és dubtosa, amb un deute disparat que podria arribar als 3.000 milions d’euros. Una altra cosa és l’equip de futbol. El 2024, Laporta sí que va encertar de ple amb el fitxatge de Hansi Flick, un tècnic que ja volia fitxar tres anys abans.
Els èxits de Hansi Flick
Flick, a diferència de Martino, va arribar a Barcelona amb els deures fets. Coneixia tots els jugadors. Fins i tot els joves del planter. I va tenir l’encert d’actualitzar el model barcelonista amb un futbol més físic i vertical, mantenint sempre la seva vocació ofensiva i el seu gust per la pilota.
El Barça celebra el títol de Lliga després del clàssic del 10 de maig de 2026 FCB
En dos anys, amb Flick, el Barça ha guanyat cinc títols: dues Lligues, una Copa del Rei i dues Supercopes d’Espanya. La Champions és l’assignatura pendent. Del tècnic i del club. El Barcelona es va proclamar campió d’Europa per última vegada el 2015. Ja fa 11 anys. L’Inter de Milà i l’Atlètic de Madrid van frustrar el gran somni de Flick i de Laporta.
La Champions del 2-8
Flick sempre serà recordat per la Champions que va guanyar el 2020 amb el Bayern. La del 2-8 al Barça de Quique Setién, Messi i Luis Suárez. Laporta, mentrestant, és l’únic president del Barça que pot presumir d’haver guanyat dues vegades la màxima competició continental. Però Laporta, impulsiu i optimista per naturalesa, en vol més. Vol, com a mínim, la tercera. I la tercera la pot guanyar aquest any a Madrid. No seria al Santiago Bernabéu, però no estaria malament proclamar-se campió d’Europa al Metropolitano. A casa de Gil Marín i Julián Álvarez.
