El Barça de Laporta no inverteix en defenses: 60 milions en sis anys i una defensa molt minvada
El club blaugrana, des del 2021, només ha reforçat els centrals gastant diners amb Jules Koundé, ja que Andreas Christensen i Iñigo Martínez van arribar com a agents lliures
Notícies relacionades
- El Virus FIFA es cobra una altra víctima al Barça: la defensa de Hansi Flick, entre cotons
- Els quatre futbolistes del Barça que estan en venda per poder fitxar al mercat d'hivern
- El pla de Deco per culminar la gran renovació del Barça al gener: una venda per compensar la manca de Fair Play
- Deco tanca tres renovacions clau pel futur del Barça i celebra les vendes de la Masia: 87,5 milions ingressats per canterans
Joan Laporta ha invertit molt poc en defenses des que va tornar a la presidència del FC Barcelona el 2021. Sobretot, en centrals. El Barça pot acusar, ara, els pocs diners destinats a fitxar defensors. Andreas Christensen es va lesionar abans de l'aturada de seleccions i Éric García va haver de ser substituït a l'escalfament de l'Anglaterra-Espanya. A l'estiu, Hansi Flick va preferir obviar la contractació d'un defensa si no servia per millorar de sobres a Gerard Martín. I ara només queden Pau Cubarsí i l'ex del Cornellà.
Des del 2021, el Barça s'ha gastat 539 milions d'euros en fitxatges. D'aquest import, només l'11% s'ha destinat a la incorporació d'un central. Jules Koundé va signar pel club blaugrana per a la temporada 22-23 i va costar 50 quilos fixos i 10 en variables.
Koundé, contra el Rayo
Tots els altres defenses han arribat gratis. Clarament, des que Laporta és el màxim responsable del Barça, la política de fitxatges s'ha basat en muntar un equip ofensiu i amb alternatives en atac. No hi ha millor prova que l'elenc dissenyat per Flick.
Ferran, fitxatge estrella
Tanmateix, la poca inversió en la defensa comença a l'estiu previ a l'inici de la campanya 2021-22. Laporta sap que els davanters il·lusionen més que els defenses. Aquella temporada, al gener, es va fitxar Ferran Torres per 55 milions més 10 en variables. Abans, es va adquirir Emerson Royal del Real Betis, que va durar ben poc, i es va contractar Yusuf Demir per mig milió.
Joan Laporta anuncia el fitxatge de Ferran Torres mitjançant aquesta imatge / FCB
Éric García va tornar al Barça després de marxar d'erasmus al Manchester City. Això sí, com Dani Alves posteriorment, ambdós van arribar totalment gratis. Luuk de Jong, Sergio Agüero, Pierre-Emerick-Aubameyang i Adama Traoré tampoc no van tenir cap cost. Aquella temporada es van invertir 69,5 milions en l'equip, sense comptar ingressos per vendes.
Christensen, gratis
L'any següent, les palanques van donar liquiditat al Barça. Tanta, que el club blaugrana es va gastar 159 milions en reforçar la plantilla. És en aquesta finestra d'estiu en què arriba Koundé procedent del Sevilla, a canvi de 50 milions i 10 en variables. També es fitxa Raphinha, per 58+7 i Robert Lewandowski, a qui el Bayern va deixar sortir per 45+5. El Racing de Santander, per la seva banda, va rebre 6 quilos per Pablo Torre.
Andreas Christensen, durant la seva presentació amb el FC Barcelona / FCB
Mateu Alemany, aleshores director esportiu, també es va fixar en agents lliures. Va aterrar un altre central, tot i que a cost zero: Andreas Christensen. Juntament amb ell, també van signar pel Barça amb la carta de llibertat Héctor Bellerín, Franck Kessié i Marcos Alonso.
Vitor Roque i Olmo
Després de la campanya 2022-23, el Barça va completar tres mercats de vaques magres. El club blaugrana només va destinar 33 milions per a la temporada 23-24: 30 van ser per a Vitor Roque i la resta en un Oriol Romeu que no va tenir la millor de les sorts. Es va fitxar Iñigo Martínez per l'entitat presidida per Laporta, però sense diners a canvi. El mateix van fer Ilkay Gundogan, Joao Cancelo i Joao Félix.
Iñigo Martínez i Joan Laporta, en la presentació del nou fitxatge del Barça EFE
Dani Olmo posa amb la samarreta del Barça FCB
El mateix a l'estiu següent. Dels 66,5 milions que es va gastar el Barça, gairebé tot va ser per convèncer el Leipzig, que va vendre Dani Olmo després d'arribar a un acord de 57 milions i altres 7 supeditats a condicionants. Pau Víctor completa els milions que falten. Aquells mesos no va arribar cap defensor.
Revolució a la davantera
Els Joaos van signar només per un any, en qualitat de cedits. Com Marcus Rashford, que va acompanyar en la mateixa finestra de fitxatges a Joan García, que va costar 25 quilos, i Roony Bardghji. No es va fitxar ningú més. Va ser l'últim abans de la revolució patida fa un mes.
Anthony Gordon durant el València-Barça EFE
Flick va acceptar les arribades de Anthony Gordon, Karim Adeyemi, Hamza Abdelkarim, Jesse Bisiwu, Rodri Hernández i, de nou, la de Cancelo. Entre tots, el Barça va invertir 184 milions d'euros. La prioritat, en un principi, era contractar un davanter centre i un central. No en va arribar cap, i així és com, a dia d'avui, la defensa pot quedar molt minvada si la lesió d'Éric García és molt seriosa.
