El Barça de Laporta no inverteix en defenses: 60 milions en sis anys i una defensa molt minvada

Joan Laporta ha invertit molt poc en defenses des que va tornar a la presidència del FC Barcelona el 2021. Sobretot, en centrals. El Barça pot acusar, ara, els pocs diners destinats a fitxar defensors. Andreas Christensen es va lesionar abans de l'aturada de seleccions i Éric García va haver de ser substituït a l'escalfament de l'Anglaterra-Espanya. A l'estiu, Hansi Flick va preferir obviar la contractació d'un defensa si no servia per millorar de sobres a Gerard Martín. I ara només queden Pau Cubarsí i l'ex del Cornellà.

Des del 2021, el Barça s'ha gastat 539 milions d'euros en fitxatges. D'aquest import, només l'11% s'ha destinat a la incorporació d'un central. Jules Koundé va signar pel club blaugrana per a la temporada 22-23 i va costar 50 milions fixos i 10 en variables.

Tots els altres defenses han arribat gratis. Clarament, des que Laporta és el màxim responsable del Barça, la política de fitxatges s'ha basat en muntar un equip ofensiu i amb alternatives en atac. No hi ha millor prova que l'elenc dissenyat per Flick.

Ferran, fitxatge estrella

Laporta sap que els davanters il·lusionen més que els defenses. A la temporada 2021-22, al gener, es va fitxar Ferran Torres per 55 milions més 10 en variables. Abans, es va adquirir Emerson Royal del Real Betis, que va durar ben poc, i es va contractar Yusuf Demir per mig milió.

Éric García va tornar al Barça després de marxar d'erasmus al Manchester City. Això sí, com Dani Alves posteriorment, tots dos van sortir totalment gratis. Luuk de Jong, Sergio Agüero, Pierre-Emerick-Aubameyang i Adama Traoré tampoc van tenir cap cost. Aquella temporada es van invertir 69,5 milions en l'equip, sense comptar ingressos per vendes.

Christensen, gratis

L'any següent, les palanques van donar liquiditat al Barça. Tanta, que el club blaugrana es va gastar 159 milions en reforçar la plantilla. És en aquesta finestra d'estiu on arriba Koundé procedent del Sevilla, a canvi de 50 milions i 10 en variables. També es fitxa Raphinha, per 58+7 i Robert Lewandowski, a qui el Bayern va deixar sortir per 45+5. El Racing de Santander, per la seva banda, va rebre 6 milions per Pablo Torre.

Mateu Alemany, aleshores director esportiu, també es va fixar en agents lliures. Va aterrar un altre central, tot i que a cost zero: Andreas Christensen. Juntament amb ell, també van signar pel Barça amb la carta de llibertat Héctor Bellerín, Franck Kessié i Marcos Alonso.

Vitor Roque i Olmo

Després de la campanya 2022-23, el Barça va completar tres mercats de vaques magres. El club blaugrana només va destinar 33 milions per a la temporada 23-24: 30 van ser per a Vitor Roque i la resta en un Oriol Romeu que no va tenir gaire sort. Es va fitxar Iñigo Martínez, però sense diners a canvi. El mateix amb Ilkay Gundogan, Joao Cancelo i Joao Félix.

La defensa tampoc es va reforçar l'estiu següent. Dels 66,5 milions que es va gastar el Barça, gairebé tot va ser per convèncer el Leipzig, que va vendre Dani Olmo després d'arribar a un acord de 57 milions i uns altres 7 supeditats a condicionants. Pau Víctor completa els milions que falten.

Revolució a la davantera

Els Joaos van signar només per un any, en qualitat de cedits. Com Marcus Rashford, que va acompanyar en la mateixa finestra de fitxatges a Joan García, que va costar 25 milions, i Roony Bardghji. No es va fitxar ningú més. Va ser el darrer mercat abans de la revolució patida fa un mes.

Flick va acceptar les arribades de Anthony Gordon, Karim Adeyemi, Hamza Abdelkarim, Jesse Bisiwu, Rodri Hernández i, de nou, la de Cancelo. Entre tots, el Barça va invertir 184 milions d'euros. La prioritat, en un principi, era contractar un davanter centre i un central. No va arribar cap dels dos, i així és com, a dia d'avui, la defensa pot quedar molt minvada si la lesió d'Éric García és molt greu.