És la gran sensació d’un Barça demolidor. El futbolista més decisiu. El que millor reflecteix el caràcter competitiu que vol Hansi Flick. És dinàmic i intens i al Spotify Camp Nou acaben de descobrir que té molt de gol. Ja ningú es lamenta del fitxatge frustrat de Julián Álvarez. En set partits de Lliga, Raphinha ja suma 12 gols. Una barbaritat.
Capità del Barça per decisió de Flick, Raphinha viu els seus millors dies com a futbolista professional. És molt estimat pel tècnic alemany i pels seus companys. També per l’afició. I Deco, el director esportiu, ultima la renovació del seu contracte fins al 2030, amb el vistiplau del president, Joan Laporta.
L’elogi de Valdano a Romario
Raphinha ja forma part del selecte grup de brasilers que han triomfat al Barça. Més enllà d’Evaristo Macedo, l’idil·li va començar amb Romario. O baixinho només va estar un any i mig al Camp Nou, però el seu primer curs va ser meravellós. "És un jugador de dibuixos animats", va dir Jorge Valdano, exentrenador del Tenerife i del Reial Madrid, d’ell. A l’estiu de 1993 va prometre que marcaria 30 gols a la Lliga i en va marcar...30.
Romario, en la seva època com a jugador del Barça
Johan Cruyff al·lucinava amb Romario. L’extècnic holandès no era partidari de jugar amb un davanter centre clàssic, però amb Romario tot era més senzill. El problema és que el davanter va embogir després de guanyar el Mundial de 1994 i es va enfrontar a Cruyff, de qui poc després va dir que era "el millor entrenador" que havia tingut.
Ronaldo i Rivaldo
El segon brasiler que va ser molt estimat al Barça als anys 90 va ser Ronaldo. El Fenomen. L’autèntic Ronaldo. La seva etapa barcelonista encara va ser més curta, un any, però va ser la millor de la seva carrera esportiva. Va marcar 34 gols a la Lliga, alguns gairebé impossibles. El més recordat és el que va aconseguir al camp del Compostela, amb el seu tècnic, Bobby Robson, al·lucinant a la banda.
Ronaldo celebra el seu gol al Compostela
Gol de Rivaldo al València
Ronaldo va marxar i, a l’estiu de 1997, va arribar Rivaldo, molt més discret. La seva esquerra era prodigiosa. Va topar amb Van Gaal, obsessionat amb que jugués enganxat a la banda esquerra, després de guanyar la Pilota d’Or. La seva millor nit va ser la del 17 de juny de 2001, contra el València. El Barça necessitava guanyar a l’última jornada de Lliga per acabar quart i classificar-se per a la Champions del curs següent.
Ronaldinho i el somriure
Rivaldo, molt introvertit i discret amb la seva vida privada, va signar el seu millor partit. Va marcar els tres gols del Barça (3-2), l’últim d’una espectacular xilena des de fora de l’àrea, després d’amortir amb el pit una passada llarga de Frenkie de Boer. Joan Gaspart, aleshores president, no va voler vendre’l pels 53 milions d’euros que oferia la Lazio a l’estiu de 2001. Un any després el va regalar al Milan. Coses de l’amic Joan.
Ronaldinho dribla Sergio Ramos
Més talent i màgia tenia Ronaldinho. El seu somriure era contagiós i ell millor que ningú va simbolitzar la recuperació del Barça des de 2003. Va estar cinc anys a Barcelona, en què va guanyar dues Lligues i una Champions, la de 2006. A partir de llavors va entrar en una espiral autodestructiva, que va culminar amb la seva sortida del club el 2008.
Neymar i la seva caiguda en picat
Un cas similar al de Ronaldinho va ser el de Neymar, jugador del Barça entre 2013 i 2017, guanyador de dues Lligues i una Champions, entre altres títols, amb l’equip blaugrana. Futbolista amb un gran dribbling, es va perdre per la nit barcelonina i el PSG va pagar 222 milions d’euros per ell.
Neymar, durant la temporada 2015-16 al Barça
Molt més discret i tranquil és Raphinha, l’últim brasiler que sedueix l’afició del Barça. Va començar amb dubtes, però avui és imprescindible. És el davanter centre d’urgència de Flick i ja suma 12 gols. Millor que Lewandowski i Ferran junts. Raphinha, admirat per tothom, ja menja a la mateixa taula que les grans estrelles brasileres que van triomfar al Camp Nou.
