La tristesa de Lamine Yamal contrasta amb l'alegria del nou Barça de Flick: múltiples variants a falta del ‘9’ i molt de gol

Sense davanter, però amb gol de sobres. El FC Barcelona afronta els últims set dies de mercat encara amb moltes feines per fer i milions de dubtes a l'aire. El dilema principal recau en la figura del 9. Ferran Torres i Robert Lewandowski han marxat, el fitxatge de Julián Álvarez ha col·lapsat i, ara, Deco té una setmana per trobar l'ariet del futur blaugrana. A Can Barça s'haurien de sobreposar l'ansietat i la preocupació, però la realitat dista molt d'aquest escenari: el nou Barça de Flick desborda felicitat.

El gol a les venes

I és que davant l'Elx (0-5), el conjunt culer ha demostrat que vingui o no un davanter, aquesta plantilla està capacitada per donar-ho tot. El primer experiment del tècnic alemany l'ha protagonitzat Raphinha. Aquest diumenge, l'atacant brasiler ha deixat la banda esquerra per assumir el rol d'ariet durant tot el partit. El resultat? Una actuació esplèndida.

"Et sents còmode com a davanter?", li van preguntar en acabar el partit. Resposta simple: "Jo em sento còmode al camp". I és que el caràcter, determinació i ímpetu de Rapha són els detalls que converteixen l'11 culer en un líder incontestable. Davant l'Elx no ha parat de córrer i, encara que no sempre hi ha recompensa, aquesta vegada sí que n'hi ha hagut. I tant si n'hi ha hagut.

Versatilitat al poder

Raphinha ha obert la llauna des del punt de penal, ha regalat el 0-2 a Karim Adeyemi i ha marcat el 0-3 amb un control més que fi pràcticament dins de l'àrea petita. Un 10 de 10. D'extrem, de davanter, de mitjapunta o de waterman. Tant li fa. L' 11 sempre compleix.

Amb aquesta actuació Flick guanya encara més versatilitat per configurar els seus onzes. I és que a banda de Raphinha, davant l'Elx, Dani Olmo també ha ocupat la posició de fals 9. A més, Adeyemi i Anthony Gordon han signat un gran partit, demostrant que estan a gran nivell i que, si cal, poden assumir el rol de davanter.

La tristesa de Lamine

L'alegria del 0-5 i l'èxit de l'experiment del 9 contrasten directament amb l'estat d'ànim de Lamine Yamal. L'10 blaugrana s'ha vestit la samarreta del FC Barcelona en partit oficial per primera vegada des del 22 d'abril, quan es va lesionar davant el Celta de Vigo al Spotify Camp Nou. Han passat molts mesos i moltes coses, però, en aquest cas, el temps no ha servit per recuperar la millor versió de l'ara campió del món.

Lamine ha estat erràtic en certes passades i quan ha estat substituït a la segona meitat, no ha esbossat ni un sol somriure. Amb un 0-5 al marcador, el 10 blaugrana semblava estar enfadat. No hi ha hagut cap topada amb Flick i, tampoc, s'ha viscut cap episodi inadmissible pel que fa al caràcter. Tot i així, l'escena ha estat estranya. Els motius poden ser diversos, però el cert és que la seva tristesa contrasta fortament amb l'estat d'ànim del vestidor després de la victòria.

Ferran, Julián i Mikautadze

Tot, en conjunt, ha passat el mateix dia que Ferran Torres debutava amb el París Saint-Germain. El davanter de Foios ha sortit de refresc després del descans amb un 2-0 en contra al marcador. En 45 minuts ha anotat un doblet per esgarrapar un punt per a Luis Enrique. Estrena immillorable.

Hores abans, Julián Álvarez tornava al Metropolitano amb l'Atlètic de Madrid. L'experiència ha estat exactament la prevista. Xiulets monumentals en ser presentat a l'estadi, xiulets monumentals en saltar al camp a la segona part i xiulets monumentals en abandonar la gespa després del xiulet final. La situació sembla insostenible i el que s'ha viscut avui a Madrid podria desencallar el seu fitxatge pel Barça.

Si, no obstant això, Gil Marín segueix bloquejant la seva sortida, Deco podria llançar-se a per un altre jugador que ha trepitjat la gespa del Metropolitano aquest diumenge: Georges Mikautadze. El davanter georgià ha estat nomenat el MVP del partit després de marcar un gol de penal i generar diverses ocasions de perill per al Vila-real. Té una clàusula de 78 milions d'euros.