Els salaris més incòmodes per a Deco al Barça, la solució al fitxatge de Bernardo Silva

Deixar sortir abans d'entrar. El missatge del FC Barcelona és molt clar. El fitxatge de Bernardo Silva està encarrilat, segons ha pogut saber Culemanía, però depèn de la sortida d'un altre futbolista. El migcampista portuguès anunciarà la seva decisió després del Mundial, amb l'Atlètic de Madrid molt pendent del futbolista.

Que Bernardo posposi l'elecció fins a mitjans de juliol no deixa de ser una estratègia perquè el Barça guanyi temps. El jugador de 31 anys prefereix enrolar-se a les files del club blaugrana abans que signar per l'entitat colchonera. Per fer realitat la incorporació del que ara és agent lliure, abans haurà de sortir algú.

El motiu principal és que el Fair Play actual, amb un saldo d'uns 60 milions de marge quan es faci efectiva la compra d'Ansu Fati per part del Mònaco, es vol destinar al davanter centre. L'Atlètic, precisament, no vol deixar sortir La Aranya per menys de 150 milions. La negociació serà llarga.

Fitxatge a cost zero

No pagar res al Manchester City converteix l'operació en quelcom molt factible. També la intervenció de Jorge Mendes, representant de Bernardo --que pot actuar com a interior, pivot, mitjapunta i extrem-- però també de Marc Casadó. El jugador format a la Masia està a la rampa de sortida.

El seu salari no incomoda Deco, director esportiu, però un traspàs pel migcampista de Sant Pere de Vilamajor generaria molta plusvàlua, ja que es tracta d'un canterà, i alliberaria un lloc a la llista de migcampistes. El Mònaco aposta fort pel seu fitxatge, després d'haver aconseguit Ansu. L'operació podria rondar els 20 milions d'euros, una xifra que serviria, perfectament, per alinear Bernardo.

Sous desproporcionats

Tenint en compte només el salari del futbolista, més beneficiosa seria una sortida de Marc-André ter Stegen o Ronald Araujo. Fonts del Barça asseguren que la postura del porter alemany ha canviat respecte a l'últim estiu. El capità blaugrana està més obert a sortir i, d'aquesta manera, podria alliberar una fitxa molt alta. El seu cost anual se situa entre els 20 i els 30 milions per temporada.

Sent el tercer porter, per darrere de Joan García i Wojciech Szczesny, l'adéu de Ter Stegen, en termes purament financers, generaria molt marge. Cal recordar que, l'exporter del Girona va arribar a assegurar que la durada de la seva lesió a l'esquena seria inferior a la que van estimar els metges. Tampoc va voler signar l'autorització mèdica necessària per validar una dolència de llarga durada. Tot es va arreglar en una reunió amb Joan Laporta.

Araujo, per la seva banda, va ser la temporada passada l'últim a la llista de defensors. El central charrúa anhela seguir al Barça, però va renovar fa poc més d'un any fins al 30 de juny de 2031. Sense amortització pendent, un suposat traspàs i l'alliberament d'una fitxa que es troba al voltant dels 12 milions també serviria per donar cabuda a Bernardo.

Una altra sortida encarrilada

Araujo i Ter Stegen són dos salaris incòmodes per a Deco perquè la quantitat de minuts que han tingut no s'ha correspost amb els emoluments. El rendiment de Jules Koundé, tot i el seu notable minutatge, obliga a escoltar ofertes per ell durant aquest mercat. Amb Alejandro Balde passa quelcom similar, tot i que és jove i té marge de millora.

Una fitxa inferior té Roony Bardghji, el traspàs o cessió del qual podria ser necessari per alinear Bernardo Silva si no es produeix cap sortida. L'extrem suec va deixar bones sensacions quan va jugar, però mereixia més participació. Podria trobar-la fora del Barça i la contractació de l'exjugador del City li afegiria, fins i tot, més competència.