El migcampista Rodri va arribar aquest estiu al Barça prometent lluitar per la Champions. Dos mesos després, amb la calma de qui ja ha guanyat una Copa d'Europa i una Pilota d'Or, va rebaixar el to: el títol és factible, va dir, però el Barça no és tan favorit. I va assenyalar el que falta: menys expulsions, menys penals concedits, menys gols encaixats en els moments que decideixen una eliminatòria. No és pessimisme. És el que es veu des de fora de la bombolla.

El nouvingut no s'ha criat en el triomfalisme que surt de la llotja i que els altaveus mediàtics del laportisme repeteixen sense matisos. Per això diu l'evident. Ningú discuteix que el Barça té una plantilla excel·lent i un entrenador de primer nivell. Però també és cert que fa onze anys que no guanya la Champions, i que el curs passat es va quedar més lluny que l'anterior: de caure a semifinals contra l'Inter va passar a caure a quarts contra l'Atlètic.

La pregunta incòmoda és per què, i la resposta no està només a la gespa. El Barça competeix en inferioritat perquè la directiva ha convertit l'economia del club en una lluita permanent per sobreviure. Cada vegada que cal un reforç, com ara al mercat d'hivern, el guió es repeteix: no hi ha marge salarial, i cal vendre un jugador per fitxar-ne un altre que no costi gaire. I això després d'hipotecar-se fins a les celles, havent venut prop de mil milions en actius futurs amb les palanques, d'ampliar en 300 milions el crèdit de l'Espai Barça i d'emetre'n 210 més en bons per tenir caixa. Mentrestant, el Madrid, l'Arsenal, el PSG o fins i tot l'Atlètic fitxen qui necessiten amb inversions més importants en incorporacions.

A aquesta fragilitat s'hi suma una estranya vocació de barallar-se amb la memòria del club. Messi va girar l'esquena a Laporta fa temps. Ara el desaire arriba de la família Cruyff. Diumenge, l'estadi de l'Ajax, el Johan Cruyff Arena, va acollir un homenatge entre veterans de l'Ajax i els Legends del Barça, a benefici de la fundació de Johan i presidit per la seva vídua i els seus fills. Laporta, que és patró d'aquesta mateixa fundació, no hi era. La vigília s'havia deixat veure a Nova York, en un memorial organitzat pels veterans de Sitges. Escollir aquest modest acte en lloc del de la família Cruyff i el multitudinari homenatge a Amsterdam ja diu molt. Va ser una cutre artimaña mediàtica de Laporta per associar-se a la família Cruyff quan en realitat és la família Cruyff la que s'allunya d'ell.

Després hi ha els socis de negoci. L'Ara i El Periódico han revelat que el 2022 el club va tornar a contractar MCM, l'empresa que li havia reclamat 99,3 milions als tribunals i que va perdre en totes les instàncies. Després d'un acord transaccional, el Barça li paga uns dos milions l'any per comercialitzar la façana de La Masia, amb contracte ampliat fins al 2029. En quatre anys no s'hi ha anunciat ni una sola marca. La mateixa empresa, que no és una constructora, va guanyar a més l'obra de construcció de la pista de gel provisional, de més de set milions. Amb Laporta, les obres es concedeixen fins i tot a empreses que no tenen bagatge com a constructores com MCM.

Segons el diari, el seu responsable, Antonio García-Valdecasas, es va mobilitzar a favor de Laporta a la campanya del 2021. En aquell plet, qui va defensar MCM va ser Mario Conde.

I hi ha l'aparador. Un club que presumeix de ser més que un club hauria d'associar-se amb marques de prestigi mundial. Aquest Barça ha escollit altres companyies. Ha escollit el Congo, un acord que va acabar denunciat davant Anticorrupció. Ha escollit ZKP, una cripto amb seu a Samoa promocionada per Andrew Tate, que al Regne Unit afronta càrrecs per violació i tràfic, i el contracte del qual es va haver de trencar a les sis setmanes. I ha escollit New Era Visionary Group, una societat amb 3.000 euros de capital i seu en un coworking de Sant Andreu, que es va presentar com a referent de les telecomunicacions i va acabar comprant drets sobre llotges VIP del Camp Nou. Ara la filtració Casino Secrets situa el pagador del patrocini de 1xBet en una xarxa entre Curaçao, Hong Kong i Xipre. La seva operadora va declarar 4,2 milions de benefici sobre 658 milions d'ingressos.

Rodri demana solidesa, i té raó. Però la solidesa que li falta al Barça no s'entrena a la Ciutat Esportiva. En realitat, es decideix als despatxos.