Passa’t al mode estalvi
Hansi Flick y Lamine Yamal en el entrenamiento del Barça previo al partido contra el Betis
Parlem del Barça

La gestió de Flick amb Lamine

Publicada

És important fer èmfasi en els dos protagonistes d'aquest titular. D'una banda Lamine Yamal; de l'altra, Hansi Flick. És una evidència que el jugador és un autèntic crack, d'aquells que no es veuen cada dia. Juga bé i té qualitat. És absolutament indiscutible. També és indiscutible que Flick és un bon entrenador, però no tant com venen constantment. Les coses com són.

A partir d'aquí, l'excusa eterna i cronificada que el nano és jove i se li han de perdonar certes actituds em comença a cansar una mica. Si bé és cert que tot això ho pot anar polint, el míster hauria de saber tenir una mica més de transcendència sobre ell. Del '"tonto, tonto" que ha protagonitzat amb la selecció espanyola (no m'enrotllo amb l'anècdota, la podeu buscar vosaltres mateixos), a un sense fi de recriminacions quan juga i contra els rivals, els àrbitres i fins i tot els seus propis jugadors. Ja n'hi ha prou. L'actitud és important i, quan ets jove, estàs a temps de rectificar.

I poso exemples. En el terreny purament tàctic, Pau Cubarsí ja no comet faltes tontes dins l'àrea. I, en el terreny més psicològic, és impossible que Xavi Hernández arribi algun dia a no queixar-se com a entrenador. Em vaig cansar de veure-ho cada cap de setmana com a míster blaugrana. Doncs bé, els vicis s'han de combatre. Perquè, de no fer-ho, es converteixen en una tradició absurda que perjudica el jugador, i també l'equip.

I, en tot aquest context, jo em pregunto: Què pinta realment Hansi Flick? Hem d'estar contents que descansés durant l'aturada de seleccions i no marxés de seguida, però els defectes del jove, i ja no promesa, futbolista encara persisteixen.

Però en el relat, no hi ha només una qüestió d'actitud. També de saber quan ets un líder i quan has d'escoltar. A Leo Messi costava molt fer-lo descansar. Això és normal. Tanmateix, el bo de Messi, quan tenia una lesió o no era el seu dia, tenia un home de confiança, més enllà d'entrenadors, que actuava com a braç de lamentacions. Lamine no té aquesta figura dins el camp. Potser amb el seu cosí Moha fora d'ell, però aquí el que compta és el que fa quan és a la gespa. No descansa i vol jugar fins al minut 90, encara que el Barça estigui guanyant amb aquests marcadors ara tan esperpèntics, com pot ser un 5-0 o un 7-0. Les coses, perquè funcionin, han de continuar tenint un sentit. I això no en té gens ni mica.

Tornem al principi. El nano és jove, sí. Però també més ric que qualsevol de nosaltres amb 30 anys més. Posem-hi una mica de sentit comú perquè el duet Flick-Lamine o Lamine-Flick sigui un èxit.