Pedro Porro traza un pase durante el España-Dinamarca
Parlem del Barça

Porro és només fum

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

En l'actualitat del Barça no poden faltar els noms per generar titulars i, el de Pedro Porro, és un d'aquells rumors que fa molt de soroll però que de moment té poc fonament.

Ningú discuteix que és un gran lateral i que, segurament, encaixaria en el futbol de Flick i s'entendria a la perfecció amb Lamine Yamal com ja vam veure a la selecció. Però una cosa és que agradi i una de ben diferent és que hi hagi un interès real i que l'operació estigui en marxa.

El Tottenham no el deixarà sortir per menys de 70 milions d'euros. Setanta! Que algú m'expliqui com pretén el Barça pagar aquesta barbaritat per un lateral dret, quan ni tan sols és una de les posicions prioritàries.

La necessitat més urgent continua sent a l'eix de la defensa. El Barça necessita un central, i el nom que més convenç la direcció esportiva no juga precisament a la Premier League.

Per tant, que ningú s'il·lusioni amb un nom que avui dia ni és factible ni és una opció real. Si cal reforçar la defensa, que sigui començant per on realment fa falta.

L'anticrack ja té el seu reconeixement

Mentre el mercat futbolístic es prepara per pagar autèntiques fortunes per trobar centrals de garanties, el Barça té a casa un defensa que val or. I mai millor dit.

Pau Cubarsí ha guanyat el Golden Boy però l'important no és el premi. És tot el que hi ha darrere. Amb només 19 anys, ha deixat de ser aquell nen que sorprenia tothom per convertir-se en una de les veus autoritzades de la defensa blaugrana i de la selecció espanyola.

El seu creixement ha estat espectacular. Cada cop és més contundent, més intel·ligent i més dominant en els duels. I per si no n'hi hagués prou, continua conservant el que el fa encara més diferencial: una sortida de pilota privilegiada, una tranquil·litat impropia de la seva edat i una personalitat que no s'aprèn als entrenaments.

Que un central guanyi el Golden Boy no és anecdòtic. És una reivindicació del talent que no sempre surt a les portades, és posar per davant aquells que eviten els gols en lloc dels que els marquen.

La Masia continua produint futbolistes únics. I compte, perquè potser encara no hem vist ni la meitat del que Cubarsí és capaç de fer. El futur de la defensa blaugrana ja és una realitat des de fa força temps. Ara només cal que el cuidem i que l'acompanyem de la millor parella de ball possible a l'eix de la defensa perquè pugui continuar brillant encara més.

Un triomf per prevenir incendis

Hi ha victòries que valen tres punts i algunes que valen molt més. La del Metropolitano és d'aquestes últimes. Perquè, sincerament, era vital per al Barça guanyar a l'Atlètic. No només per conservar el lideratge, sinó perquè l'equip necessitava continuar creixent, guanyant confiança i, sobretot, deixar de regalar arguments als seus detractors.

Una ensopegada hauria estat un nou incendi. Una altra setmana de debats, de titulars catastrofistes, de dubtes sobre Flick, sobre el model i sobre si aquest Barça està preparat per competir pels grans títols. Ja coneixem la pel·lícula i és que quan les coses no surten, aquí no es qüestionen només els resultats, es posa en dubte tot el projecte.

Per això, guanyar al camp de l'Atlètic, remuntant i demostrant personalitat en un escenari d'aquesta exigència, té un valor extraordinari. I més abans d'una nova aturada de seleccions, que permetrà respirar amb una mica més de tranquil·litat a l'equip de Flick.

El Barça no és perfecte, té coses a millorar i està per créixer però tampoc necessita que li estiguin passant un examen final cada tres dies. Diumenge no només es va guanyar un partit, també es va apagar un incendi abans que algun piròman tingués temps d'encendre'l.