El futbol ens ha ensenyat a celebrar gols, patir derrotes i conviure amb emocions que duren poc més de noranta minuts. Però dimarts passat, aquest estimat esport, ens va recordar de la manera més cruel possible que hi ha coses molt més importants que qualsevol resultat.

Jesús de Miguel ens deixava als 30 anys després d'una desgraciada acció amb Jesús Owono. I no, jo no vull posar la lupa en el porter de l'Andorra que també està vivint el seu particular calvari. Una col·lisió fortuïta va acabar convertint-se en una tragèdia irreparable.

Sembla un malson. Encara no m'ho crec. Que un futbolista marxi d'aquesta manera no entra dins de cap pensament. En aquests moments no hi ha colors, ni escuts, ni rivalitats. Ara tot queda en un segon pla i només hi ha una família destrossada, uns companys que mai oblidaran el que van viure sobre la gespa i tot el món del futbol està de dol.

Una pilota mai pot valer una vida però desgraciadament ara hem de viure i explicar aquesta tràgica notícia. Descansa en pau, Jesús. El futbol no té paraules. Només llàgrimes per tu i els teus.

Quant val Balde?

Al Barça hi ha decisions que costen d'entendre, però n'hi ha d'altres que, quan es repeteixen recurrentment, acaben enviant un missatge impossible d'ignorar. I el missatge de Hansi Flick a Alejandro Balde és cada cop més clar. A dia d'avui, el lateral blaugrana no entra en els plans del tècnic alemany.

Ni les lesions a la defensa, ni la manca d'efectius, ni les oportunitats que semblava que podien presentar-se han canviat la seva situació. Flick segueix apostant per altres alternatives, fins i tot improvisant amb futbolistes en posicions que no són les seves abans de donar-li la titularitat.

I siguem realistes, sembla molt complicat que l'entrenador alemany faci marxa enrere. Quan un tècnic perd la confiança en un futbolista fins a aquest extrem, recuperar-la és una muntanya gairebé impossible d'escalar.

Balde té 23 anys, velocitat, recorregut i unes condicions físiques extraordinàries. Però fa temps que el seu creixement futbolístic sembla estancat i el Barça no pot viure eternament a l'espera de la seva millor versió.

Per tant, potser el debat ja no sigui quan tornarà a jugar Balde, sinó una altra pregunta molt més incòmoda: Quants diners pot treure el Barça per ell? Perquè si Flick ja ha dictat sentència, potser ha arribat l'hora que el club comenci a fer números.

Frenkie és un pedaç, no una solució

Que Frenkie de Jong pugui jugar de central no vol dir que el Barça hagi trobat un central. I, sobretot, no confonguem una solució d'emergència amb una solució de garanties o de futur.

Davant l'Alabès, el neerlandès no va fer un mal partit. Va estar correcte, va donar una bona sortida de pilota, va demostrar que té recursos i va complir amb el que li demanava Flick. Cap retret. Quan faltin efectius, tot el que sigui sumar és benvingut. Tanmateix, una cosa és sortir del pas i una altra és vendre'ns que tenim una alternativa de garanties per a les grans nits.

Frenkie és un futbolista amb una qualitat tècnica indiscutible, però no el contemplo com el central titular d'un Barça que aspira a competir per tot. Perquè contra l'Alabès pots tenir el partit controlat, dominar, atacar i dissimular les mancances defensives però a la Champions et trobaràs davanters que no et perdonaran ni una. Així que, Frenkie de central? Sí, però si no hi ha més alternatives.