Hi ha derrotes que fan mal pel resultat, i algunes fan mal perquè et posen davant del mirall. El Barça va perdre 1-2 davant el Madrid de Mourinho, i el pitjor no és que els blancs guanyessin al Camp Nou sinó que, durant massa minuts, van semblar tenir més clar com s'havia de jugar aquest tipus de partits.

Els de Flick van estar molt incòmodes amb el plantejament rival, imprecisos amb la pilota i poc contundents quan van tenir ocasions. Les lesions també van pesar però no poden servir d'excusa. Perquè diumenge, no només van faltar futbolistes, també van faltar idees, encert i va sobrar confiança.

El Madrid, amb molt poc, va saber castigar els errors i trobar el cop definitiu quan més mal podia fer. Mourinho li va guanyar la partida a Flick i els blancs tornen a enganxar-se a la Lliga.

Duess derrotes en una mateixa setmana després d'un inici impecable fan mal però és aquí on comença la prova de veritat. El Barça s'ha de fer fort en les adversitats i ara no poden entrar-nos dubtes.

El Clàssic és un avís. El Barça s'ha d'aixecar i ha de fer-ho com més aviat millor.

Kane també es mereixia la Pilota d'Or

El davanter anglès ha estat un referent temporada rere temporada amb gols, regularitat, lideratge i una professionalitat que no necessita campanyes de màrqueting ni vídeos de highlights per demostrar el seu valor. Kane ha hagut de conviure massa temps amb l'etiqueta de gran jugador sense grans títols però ara, el futbol, li ha tornat una part del que li devia.

I aquí hi ha un punt de justícia poètica que ens fa pensar inevitablement en Robert Lewandowski. El 2020, la pandèmia va deixar el polonès sense una Pilota d'Or que molts consideraven seva. Una ferida que mai es va tancar del tot. Perquè el futbol, a vegades, premia el soroll abans que els mèrits i Kane, justament, representa tot el contrari: constància, talent i una carrera construïda sense dreceres.

Mentrestant, que prenguin nota aquells que ja busquen el proper rei. Lamine Yamal, tard o d'hora, guanyarà aquesta Pilota d'Or. Té el talent i el temps a favor seu. I Mbappé? Té els números, però ser el millor no és només marcar gols també és deixar empremta i guanyar els títols que fa temps que no aixeca. Campanyes i comprant vots a base d'entrevistes no n'hi ha prou.

Una altra relliscada de Mbappé

Kylian Mbappé té un problema. Creu que pot jugar amb foc i que mai es cremarà. Però aquesta vegada s'ha passat de frenada amb el meme sobre el dictador xinès, i el preu del seu desafortunat comentari pot ser molt alt.

El davanter del R. Madrid ha protagonitzat una sortida de to, una més, tan desafortunada com innecessària. Una broma que potser li feia molta gràcia entre amics, però que demostra una manca de sensibilitat alarmant en algú que té una projecció mundial com la seva.

Mbappé sembla haver oblidat que ser una estrella no et dóna barra lliure per dir qualsevol cosa. Pots ser un autèntic F1, tenir un contracte galàctic i milions de seguidors a tot el món, però si no saps controlar-te, acabes estavellant-te a qualsevol revolt. I aquesta vegada el cop ha estat considerable, amb conseqüències comercials i una crisi que ha esquitxat la Lliga.

No cal que un futbolista sigui diplomàtic, però sí ha d'entendre el pes de les seves paraules. I si no ho entén, que almenys aprengui a pensar abans de parlar. Mbappé ja ha demanat disculpes. Benvingudes siguin. Però el respecte no es recupera amb un comunicat redactat quan el foc ja crema.

Fa temps que la supèrbia i la imprudència de Mbappé estan fora de lloc. I aquesta vegada, la broma, li ha sortit molt cara.