Lamine Yamal va arribar a l'hotel, es va treure la seva americana de Chanel i el crisantem aranya, es va asseure en una taula amb la seva família i, per segon any consecutiu, va canviar el xampany per una hamburguesa i uns nuggets. McDonald's. Aquest trist final, fidel reflex de la derrota, després de la gala del Pilota d'Or o després d'una nit en una discoteca de l'Eixample de Barcelona.

Dembélé va completar un any estupend i va liderar el camí del París cap a la seva primera Lliga de Campions, una gesta que el va situar com a favorit per la Pilota d'Or. Lamine Yamal ho va assumir i va treballar per millorar el seu rendiment, intentant assaltar el primer esglaó de l'Olimp de France Football.

Però aquest any no és just. El 2026 ha estat el seu any. Va millorar els seus registres amb el Barcelona, va guanyar la Lliga i va forçar per arribar al Mundial, erigint-se en una de les estrelles de la selecció. Cap dels grans cracks mundials ha guanyat més ni ha tingut més influència en els triomfs del seu equip i la seva selecció que Lamine Yamal. El Mundial ho arrasa tot, però només quan ens interessa. Que Cannavaro guanyés la Pilota d'Or per una victòria d'Itàlia i que no la guanyessin Xavi el 2010 ni Lamine el 2026 és una broma de mal gust. Ahir es va sentir al Châtelet que, si Rodrigo hagués fitxat pel Madrid, ara tindria dues Pilotes d'Or.

Kylian Mbappé, segon classificat, es va convertir en el màxim golejador de la història de les Copes del Món amb 28 anys, però ni la seva selecció ni el seu equip van aixecar cap títol. I Harry Kane, golejador incombustible —73 gols entre el Bayern i els pross—, només va guanyar la Bundesliga, aquell trofeu que el Bayern guanya onze de cada deu vegades.

Harry Kane va rebre justament el premi al millor artiller, però, si parlem del millor jugador, no ho és ni de lluny. Ni ha guanyat amb el seu club ni amb la seva selecció, ni t'emociona quan el veus jugar. Kane no et fa aixecar de la cadira com ho fan Lamine Yamal o Leo Messi, que va meravellar una vegada més el món del futbol al Mundial dels Estats Units.

Si la Pilota d'Or premia el millor del món, els millors són Messi i Lamine Yamal. El rei i l'hereu. Kane és un golejador magnífic, però la seva victòria és una injustícia més en la història d'aquest premi.

I molts marxem amb la sensació que l'edat de Lamine Yamal juga en contra seva. Tothom entén que li queda tota la carrera per davant i que, tard o d'hora, la guanyarà. I això ja el va penalitzar el 2025 i ho torna a fer el 2026. Lamine Yamal ho sap. Per això va reivindicar que el Kopa havia de ser per a Cubarsí. Ell ja juga en una altra Lliga, la dels grans.

I, per cert, als culers que celebren que no l'hagi guanyat: prou ja de celebrar derrotes honroses. Penseu en gran. Com us van ensenyar Johan i Pep. Com us va ensenyar Leo. I com us ensenya Lamine.

Creieu-me: encara que als catalans a vegades no ho veiem, guanyar és millor que perdre.